Hui dia ens trobem a La Grècia Arcaica l'any 720 a.C., la meua mare em contà que quan començà aquesta etapa o millor dit època, es celebraren els primers Jocs Olímpics al 776 a. C. Em dic Aillen i tinc dotze anys, visc a Olímpia.
Podem trobar el santuari on hi ha diferents peces com per exemple els bronzes i frotons del temple de Zeus i Olímpia. El patró de nostra polis es Zeus dedicada a la seua dona Hera.
Vinc d’una família de metecos ,és a dir, els meus pares no naixeren a Olímpia, eren estrangers però en canvi jo vaig nàixer a Olímpia. Els meus pares treballen com a comerciants a més treballen a l’Àgora.
A casa m’encarregue de preparar el menjar o netejar. La meva casa té moltes finestres ma mare encara no em deixa acudir a les reunions al Gineceu, pense que ha de ser molt interessant poder tindre un lloc on les amigues de ma mare i ma mare puguen disfrutar una vesprada parlant de les notícies de la polis en canvi jo quan tinc temps passe temps amb algunes amigues.
Normalment ens pentinem i parlem sobre la bellesa, de com ens maquillaríem més avant, els vestits que portaríem i el terme més important com celebrarien les seves bodes. Totes les meves amigues, els seus pares, ja havien decidit l’home amb qui es casarien i tindrien una família però a mi el meu pare encara no ho havia decidit.
Dies endavant el meu pare m’informà que em casaria d’ací una setmana. Quatre dies avant de l’esdeveniment em presentarien al meu marit. Quan arribà el dia vaig decidir preparar-me com mai ho havia fet primer que tot desdejunà pa mullat en vi i a continuació vaig anar a dutxar-me amb el millor sabó que mai havia olorat, el pentinat era el més bonic que podria haver-me fet i que dir del maquillatge, va ser la millor sensació que havia sentit abans.
Va arribar el moment, va entrar per la porta i la veritat que tenia una molt bona forma física i de sobte digué unes paraules que em deixarem parolejada, ell va ser un antic guanyador del Jocs Olímpics, en aquell moment em vaig sentir molt afortunada. Per això el meu pare tardà tant, ell volia que fora la millor elecció.
Ja passaren uns quants anys i ara tinc un fill que aspira a tindre la força del seu pare. Aquesta felicitat no durà massa quan m'enterà que mentre Ajax, el meu marit, estava entrenant a la pista olímpica, un llançador de pes li tirà una bola de metall al cap aquesta acabant amb la seua vida. No podia sostendrem de peu però havia de ser forta perquè el meu fill Allak sentira que m’estava tombant.
Doncs si Allak aquesta és la meua història de la meua vida i espera que la recordes com el premi o causa de la meua felicitat.
Aillen, any 675.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada