Any del nostre senyor 1519, el nostre rei és Carles V. Jo formava part de la tripulació del gran Fernando Magallanes i anaven a trobar les illes “Spice” a les Moluques. Aquesta va ser la seua primera expedició baix el regne espanyol.
El nostre viatge va començar el vuit de setembre de l’any 1519 a la costa de Sevilla. Hi havien cinc caravel·les : La Trinitat, San Antonio, Concepción, Victoria i Santiago. Jo anava en la Victoria amb el capità Juan Sebastian Elcano i el reste de la meua tripulació.
El meu treball a bord era distribuir les racions de menjar i beguda, que eren poques i netejar la part superior del vaixell. Tots els dies m’aixeco mig-hora abans dels meus companys a preparar les racions matinals ( que son iguals que el menjar i el dinar ) que consisteixen en carn salada ( o porc o carn de vaca ) i cervesa. Quan no ens quedava molta carn, preparava grasa amb farina. Cadascú es podia veure com a màxim tres i mig litres de cervesa al dia. Com no hi havia aigua dolça, ens hidràtavem amb cervesa.
El cap de l'expedició era Fernando Magallanes. Va néixer a Oporto, Portugal i era de familia noble i rica. Va navegar, explorar i conquistar baix el regne de Portugal, però ell i el rei van tindre una gran disputa i Fernando va anar-se’n a Espanya al 1519. Va parlar amb el rei Carles V i van decidir que Fernando portaria una tripulació i intentaria arribar a les illes spice anant per l’oest en lloc d'anar per l’est i enfrontar-se amb els portuguesos.
Vam eixir cinc caravel·les amb una tripulació de dos-cents setanta homens el vuit de setembre des de Sevilla Espanya. El capità de la meua caravel·la es deia Juan Sebastian Elcano. Primer vam eixir cap a Àfrica occidental, després vam creuar per l'Atlàntic fins arribar a Terra de foc, on es veiem obligats a passar per un estret desconegut que Fernando va nombrar l’estret de Magallanes. Només tres vaixells vam passar per l’estret; un s’havia detrossat i l’altre es va quedar desert. Es va trigar trenta-vuit dies a recorrer el maleit estret. Quan es va poder veure l'oceà, Fernando va començar a plorar d’alegria. Va ser el primer explorador en arribar al Pacific des de l'Atlàntic. Vam navegar pel Pacific, Fernando també el va nombrar perquè després de l’estret pareixia molt tranquil i pacific, fins que arribarem a una illeta nombrada Guam.
Després del descobriment de Guam, vam embarcar fins que trobarem una illa que es deia Cebu a només quatre-cents quilòmetres de les illes spice. Fernando Magallanes es va reunir amb el cap de la tribu nativa, que després de convertirse al cristianisme, van convèncer als europeus que li ajudaren a conquistar a una tribu rival a l'illa de Mactan. En el combat Fernando va ser ferit per una fletxa enverinada i deixat a morir tràgicament sols al camp de batalla pels seus companys en retirada.
Després de la batalla a Mactan, la resta de la tripulació ( amb dos vaixells ) vam anar a les illes spice a recolectar especies, herbes i fruites exòtiques. El viatge a casa va ser horrible i desesperant. no teniem res de menjar i encara quedaven prous dies a la mar. Molts dels meus companys van morir o per l’escorbut o per fam i soles quedava el capità Juan Sebastian Elcano, setze homes tripulants, quatre esclaus i jo. Tots estavem molt deprimits, morint-nos de fam i segurs que anavem a morir, pero de cap i volta el capità va exclamar que havia vist terra! Hi havia esperanca! De sobte van vindre uns vaixells a per nosaltres amb menjar i aigua dolça. I alli acaba la meva historia :)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada