Any del nostre senyor 1519, hui comença un dia que farà història a tot el món, ja que hui, per primera vegada en la vida, es donarà la volta al món amb vaixell. No sabrem quant tardarem ni si vulga si arribarem, no sabrem que ens trobarem ni que descobrirem, però el que sí que sabem, és perquè ho fem, entre moltes coses, per a afirmar que la Terra té forma d'esfera, ja que si anem tot el temps en una direcció, tornaríem al punt d'inici. Aquest viatge també servirà per a iniciar una ruta comercial per les illes d'occident, sobretot per a conéixer les seues exòtiques espècies. En aquest moment no he de pensar en el que ens oferiran els dies, si no, en el present. Per això, amb orgull dic, hui dia 20 de setembre de 1519, jo, Bonifaci, en nom de Manuel I, aniré al costat de Fernando de Magallanes i Elcano i donaré la volta al món.
Hui mateix salparem de Sanlúcar de Barramede amb cinc vaixells ben preparats. Jo aniré al costat de Magallanes i amb altres homes, com Eugeni o Felip. Soc un dels seus millors treballadors. Espere poder arribar al costat d'ell passe el que passe.
Anem molt be preparats i equipats, entre moltes coses per la increïble caravel·la en la qual anem. Les caravel·les s'utilitzen, com en el nostre cas, per a viatges llargs, en la qual l'embarcació ha de ser resistent. Tenen dos tipus de veles, les quadrades per a aprofitar els vents el major possible, i les triangulars per a maniobrar amb major facilitat. Quant a artefactes marítims, disposem de brúixoles, astrolabis, quadrants, mapes... Quant a les meues funcions en el vaixell, es podria dir que soc multitarees, ja que alhora que fregue, cuine, i batalle en cas que faça falta, ajude en temes sobre el rumb que cal seguir per a arribar de tornada a Sanlúcar. Abans de vindre ací, era un humil mariner que, afortunadament Magallanes va demanar la meua col·laboració per a aquest tremend viatge.
Parlant sobre Fernando de Magallanes, la seua popularitat és molt gran, i segons ell, amb aquest viatge, vol seguir els passos de Cristóbal Colón. És portugués, i va nàixer en 1480. En el seu historial de viatges, destacaria el que va fer amb vint-i-cinc anys, quan es va allistar en l'Armada de l'Índia. També va participar en la conquesta de Malacca. Els seus viatges ho han fet molt famós, i jo soc un gran seguidor seu.
Va arribar el moment que tots esperàvem, salparíem cap al sud-oest, seguiríem les indicacions dels mapes, ens orientaríem amb les brúixoles i els altres artefactes, i en teoria tot hauria d'eixir bé.
…
Hui és el 20 d'abril de 1521, no hem arribat al punt d'eixida, ni estem prop d'ell, sabem que estem prop de l'illa de Lapulapu, l'únic inconvenient és que hi ha una disputa entre Magallanes i Lapulapu, el cap d'aquesta illa, ja que ells són una tribu que ocupa aquest lloc. Pel que sembla, haurem de batallar, però la victòria és quasi assegurada, ells tenen arcs i llances, però nosaltres armes de pólvora i canons. Continuem navegant uns set dies, els dies eren tranquils, la marea també, com tots els altres mesos que van passar abans dels problemes amb Lapulapu i els seus homes. Ja es pot veure l'illa, on finalment ens decidim per la batalla, sabent que estava pràcticament guanyada, tanta era la seguretat de Magallanes que no va demanar ajuda als altres capitans dels altres quatre vaixells acompanyants. Estàvem aproximadament a un quilòmetre de l'illa, quan ens vam adonar que la marea era molt baixa, fent que haguérem d'anar nadant fins a l'illa i que no poguérem baixar els canons de pólvora. De colp la situació es va complicar per complet, encara així vam anar nadant a la vora de l’illa, on ens esperaven 1000 indígenes amb ganes de matar. He de dir que em vaig espantar, fins al punt de veure tot impossible. Érem 50 homes contra 1000, no vam poder usar les devastadores canelles per la marea baixa, i després de nadar un quilòmetre amb armament, vam arribar tots cansats. He de dir que del poc que els vaig veure, em van semblar una tribu curiosa, molt agressiva, no s'assemblaven a les altres tribus on ens van acollir amablement, ells estaven massa subdesenvolupats, pot ser que d'ací la seua violència. Comencem la batalla, a distància era més fàcil matar, teníem armes de foc, però igualment la munició s'anava acabant. Cada vegada s'acostaven més, van començar les nostres baixes i jo estava bastant preocupat, no veia molt clara la victòria. Tot era preocupant, els meus amics de flota, Eugeni i Felip van caure, i per si fora poc, Magallanes va ser ferit a la cama per un indígena, que li clave una llança. A l'instant, molts altres homes van anar a rematar-lo, cosa que em va molestar molt, i ja era massa tard, per a adonar-me que una fletxa va ser clavada en el meu pit.
Magallanes i els seus acompanyants de vaixell, entre ells jo, vam morir en combat, sense poder arribar si vulga a les Moluques, les illes d'Indonèsia. El sis de setembre de 1522, Elcano i la seua flota va arribar a Sanlúcar de Barramede, confirmant que la Terra és esfèrica.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada