Any del nostre senyor 1591 a Pontevedra. Em dic Anastasia i no estic a soles estic amb la companyia de Isabel de Barrento una bellísima persona en la que estic estudiant els nostres futurs viatges que farem molt prompte. Vos pose en situació, a Espanya està regnant Felip II,on la presa de Saragossa un fet d'armes s'està produint ara mateix i aquest fet es coneix com alteracions de Saragossa.
El nostre viatge comença el 9 d'abril de 1595 a Callao, el port acabat de fundar a la ciutat de Lima.El nostre objectiu és conquerir les illes Salomó i de pas explorar la possibilitat d'arribar a la terra Australis Incògnita. Més de 400 persones componen la flota.La inmensa majoria ,378, són homes però també viatgen en aquesta expedició 98 dones , dins d'elles la meua companya Isabel.
La meua companya d'aquesta maravellosa aventura és Isabel de Barrento una navegant espanyola ,considerada la primera dona que ostentà el càrrec d'almirall en la navegació. I es esposa del navegant Álvaro Mendaña.
Durant tres mesos, naveguem per l'oceà Pacífic a la recerca de les illes Salomó, traçant la latitud que Mendaña havia anotat en el seu primer viatge.Tots els dies per a mi són molt emocionants, perquè encara que estem en la mar passen coses que m'alegren el día però cal no oblidar tot el treball que realitzem.Jo m'encarregue tots els matins de marcar en els portolans els llocs els quals hem passat i calcular amb l'astrolabi més o menys per on anem i quant de temps ens queda.Isabel de Barrento sempre està pendent de la navegació que està realitzant i del que li va informant Mendaña.Perquè no ho havia dit però Isabel és la responsable d'aquest viatge i la que em va involucrar i animar-me a ajudar-la. I la veritat que estic orgullós de que ella estiga al comandament perquè no és fàcil i a banda és millor que qualsevol. L'alimentació en la navegació i en este període tan llarg és simple i la majoria de vegades mengem el mateix prou dies seguits i tampoc és que podem variar tant perquè som moltes persones i aquestos aliments són els llegums ,cereals ,vi, carn i peix salat,fruita....etc.
La vida a bord es feia cada vegada més difícil : els queviures escassejaven i sobretot l'aigua dolça ,el bé més preuat estava a punt d'esgotar-se.Però per fi el 21 de juliol de 1595 albirem terra .Però no eren les illes Salomó. Mendaña es va donar compte que els pobladors d'aquell lloc no parlaven la mateixa llengua que els natius amb què havia contactat en la seua expedició anterior a les illes Salomó i també el seu aspecte físic era diferent .En en eixe moment m'entre la rialla i al mateix temps curiositat per eixes persones així que em vaig acostar a ells i la primera cosa que van fer va ser donarme una abraçada.
Finalment aquelles illes efectivament no eren les Salomó.En qualsevol cas, Mendaña va tomar possesió de elles i les va batejar com les illes Marqueses de Mendoza en honor al marqués de Mendoza,el virrei del Perú.I hui en dia és coneixen com les Marqueses.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada