Any del nostre senyor 1521. Hui vaig a contar la meravellosa vida de Fernando de Magallanes, un militar, explorador, marin i navegant que és famós per ser el primer en iniciar la volta al món. Aquest portugués va nàixer a la primavera de 1480 a Oporto, al servei de Carles I en 1519 va iniciar l’expedició per trobar el pas marítim cap als territoris de les Indies Orientals. En aquell temps, el rei de Portugal era Juan II de Portugal.
Fernando de Magallanes va vindre d’una família amb un poc d’ importància ja que el seu pare va ser alcalde de Aveiro, jutge ordinari, procurador de càmera i regidor d’Oporto. Es cridava Rui de Magallanes i la seua mare Inés Vaz i tenia 5 germans. Quan només tenia deu anys va entrar com a patge en la cort de la reina Leonor consort de Juan II de Portugal. Ell es va casar, Però lamentant-lo molt, abans del 1522, ja no quedaria ningú de la seua família, ni tan sols ell. Després d’haver contat un poc la seua vida, va a começar a narrar els seus viatges.
Bon dia, em diuen Fernando de Magallanes i vaig nàixer al 1480 fins al 1521 on finalment vaig morir en una guerra. No sols he fet un viatge, he fet molts. En 1505 amb 25 anys em vaig inscribir a l’armada de la India. Vaig participar en varies expedicions militars, en una vaig eixir ferit però em vaig recuperar per lluitar en la batalla decisiva de Diu. En el 1509 vaig partir en la primera expedició a Malaca manada per Diogo Lopes junt amb Francisco Serrao, un bon amic. En Malaca, a setembre vam ser víctimes d’una conspiració i l’expedició va acabar en fuga deixant a 19 prisioners. No vuic ser orgullós però gràcies a mi, tot va eixir bé i em van recompensar amb honors i una promoció. En 1511 vaig participar en la conquesta de Malaca. Gràcies a algunes cartes que em va enviar Fran vaig obtindre informació de alguns llocs productors d’espècies. Després d’anar a la batalla de Azamor al 1513, em van acusar il.legalment de traficar amb els marroquís. Ara si que si, et vaig a contar el millor viatge que he fet, però per aquest viatge havia de preparar-se molt.
En 1517 vaig anar a Sevilla amb Rui Faleiro i vaig trobar a Juan de Aranda, un aliat important per al projecte que havia concebut donar a Espanya d’arribar a les Moluques per occident sense atravesar els mars portuguesos per el “Tratado de Tortesillas” i probar les illes de la espiceria. Amb l’ajuda del bisbe de Burgos vam rebre l’aprobació del rei Carlos I. Al 1518 Carlos I ens va nombrar a Faleiro y a mi, almirants per què començarem a la búsqueda de las illes de l’especieria i en juliol ens va pujar al càrreg comendadores de la Orden de Santiago que ens va otorgar uns privilegis. Van començar els lents preparatius per al viatge, quin horror, tot m’eixia mal: insuficiència de fons, el rei Manuel I que volia que m’encarcelaren, desconfiança dels castellans i no oblidem el difícil caràcter de Faleiro. Diego Ribero ens va ajudar a la desenvolupació de mapes. Vaig trencar amb Faleiro, era un ignorant, jo vaig continuar amb el projecte. Ja va arribar el dia i el 10 d’agost de 1519 va partir de Sevilla cap a Sanlúcar de Barrameda.
Durant unes semanes vam estar preparant-lo tot i el 24 d’agost vaig fer testament deixant com a hereus al meu fill Rodrigo i als fills que donara a llum la meua esposa. A la qual abans d’anar-me, en una nit de passió, ve ser cocebut el meu fill. Al 20 de setembre finalment vam partir cap al món, en el moment de que la nau o carabel.la en la que viatjavem,va anar agarrant velocitat i cada vegada ens endinsaven més en la zona blava que no acabava ,vaig vore a la meua esposa, a la que tant vaig voler i tenia la sensació de que seria l’última vegada, però havia de tindre fe i en aquest moment va començar la l’aventura.
Després de sis dies vam arribar a les illes Canàries. Vam arribar a un lloc molt bonic i com era hivern vam decidir pasar-lo allí fins que fora privavera. Et pots creure que van realitzar un motí contra mí, contra mí!!, com es nota que no em coneixien. Clarament el motí va fracassar i vaig acussar de pena de mort al que el va organitzar tot per a que tots sàpiguen qui mana ací. Després de bordejar tot ens vam dirigir un poc cap al nord trobant així algunes illes. Finalment després de a soles vore mar ens van trobar en un lloc envoltat per illes. Ja ens trobaven al 1521, ja havien passat 3 anys fins que vam eixir. Buscant les moluques vam arribar a l’illa de Cebú. Habiem arribat a l’extremd’Orient complint el projecte de Cristòfol Colom. No vos ho he comptat però per a trobar-ho tot han sigut claus alguns elements marítims com el portolan, la brúixola o l’astrolabi i tot ho compte com si fora fàcil però ha sigut l’experiència més difícil de la meua vida. Continue amb la historia, el 27 d’abril, res més em vaig alçar sabia que seria l’últim alba de la meua vida ja que estaven en una situació un poc crítica amb la tribu encapçalada per lapulapu. Em vaig reunir amb tot l’equip i els vaig dir que se n’anaren d’ací, que anàvem a morir tots, em quedaria amb alguns però la resta hauria d’anar-se. Vaig nombrar a Juan Sebastián Elcano com a capità i els vaig fer front. Ja s’havien anat i clar que si els vaig fer front. Aquesta tribu encara no s’havien desenvolupat massa, les seues cases no eran bones, la roba que duien menys i també he de destacar les armes, però com ens superaven en nombre, poc a poc moririem tots. Finalment vaig morir però el meu somni es va complir i encara que tots no vam arribar, vam arribar complint així la primera volta al món.
Espere que vos haja agradat la meua història i que algun dia compliu el vostre somni. Com ja vos ha contat Magallanes finalment van arribar a donar la primera volta al món al 1522. Tenia el propòsit d’obrir una nova ruta comercial amb les illes de les espècies buscant el pas entre l’oceà Atlàntic i el Pacífic. Dels 239 homes que van anar, van tornar 18. Però van complir el propòsit i van traure un cargament d’espècie. Aquet viatge va confirmar la teoria d’Aristòles. I aquesta és la història de FERNANDO DE MAGALLANES.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada