La meua vida com a explorador. David Sarrió 2 nB

Any de nostre senyor 1492. Faig el viatge a Amèrica amb Cristòfor Colom i regnen Isabel I de Castellà i Ferran II d’Aragó, els coneguts com a Reis Catòlics. Em diuen Martín Alonso Pinzón, soc el germà gran de Vicente Yáñez Pinzón, arrendatari de les caravel·les La Niña i La Pinta; el meu germà Francisco Martín Pinzón va anar de contramestre a La Pinta. Ja des de menut vaig navegar a les caravel·les de Palos com a grumet. Vivia a l'antic Camí Ral de La Rábida 

El 23 de maig de 1492 es va llegir als veïns de Palos la Reial Provisió per la qual se'ls ordenava lliurar dues caravel·les a Colom i partir amb ell en el viatge que havia de dur a terme per manament dels monarques. La majoria d’homes de Palos no volien fer un viatge tan arriscat i insegur. El 3 d’agost de 1492, vam partir del Port de Palos de la Frontera. 

Iniciada la travessia, vaig assumir el comandament de La Pinta i vaig portar amb mi al meu germà Francisco com a contramestre. L’altre germà meu Vicente anava com a capità de la caravel·la La Niña. Durant la travessiaes va trencar el timó de La Pinta, però vaig poder arreglar-lo a la Gomera i continuar navegant. La Pinta havia estat construïda a les drassanes de Palos de la Frontera pocs anys abans del primer viatge. Era una caravel·la nòrdica de veles quadrades amb un velam molt senzill. Els pals de trinquet i major anaven aparellats amb una vela quadrada de grans dimensions, en tant que el de messana portava una vela llatina. 

Entre el 6 i el 7 d'octubre, quan el malestar, el cansament i els desigs de tornar de la tripulació de la Santa María van començar a estendre's, però vaig exercir com a comandant per a superar la situació, que Colom no sabia com afrontar. Li vaig dir que si feia falta que penjara a mitja dotzena de mariners i si no s’atrevia, que el meu germà i jo entraríem contra la Santa María. Així vam poder restablir la disciplina a l'estol de vaixells. El 7 d’octubre li vaig proposar a Colom un canvi de rumb.

Vam tenir molt mala mar, pitjor que la que havíem tingut en tot el viatge. Vam veure una canya i un bastó, i vam agafar-ne un altre que semblava treballat amb ferro, i un tros de canya i d'altres herbes de les que neixen a terra, i un llistonet de fusta. Amb aquests senyals van respirar i es van alegrar tots.

A sol post, vam posar per primer cop rumb cap a l'oest. Navegàrem dotze milles cada hora, i fins a dues hores després de mitjanit haviem navegat 90 milles. I com que la meua caravel·la era més velera i anava davant de l'Almirall, va trobar terra i va fer els senyals que l'Almirall havia manat. Aquesta terra va ser vista primer per un mariner que es deia Rodrigo de Triana. Abaixàrem totes les veles fins al dia de divendres que vam arribar a una illeta dels Lucayos, que s'anomenava en la llengua dels indis Guanahaní. Després vam veure gent nua, i l'Almirall Colom va eixir a terra en la barca armada per mi i pel meu germà Vicente, capità de La Niña. Vam xafar per primera vegada el continent americà. Els habitants pareixien amables i la relació va ser bona.