Hola, sóc Vicentino i estem en l'any del nostre senyor 1.492. Vaig a fer un viatge amb Cristòfol Colom per a trobar una nova ruta de comerç. I a Castella i Aragó estan regnant Fernando II d'Aragó i Isabel I de Castella que eren els reis catòlics.
Tot va començar quan el 22 de maig de 1.492 que jo vivia en Palos de la Frontera, Huelva, va arribar una carta dels reis catòlics on ens ordenaven a contribuir dues embarcacions a l'expedició per a trobar la nova ruta de comerç. No va ser fàcil, però finalment el 3 d'agost de 1.492, Colom amb la tripulació aconseguida i amb els vaixells armats va començar el viatge amb tres naus: la Santa María, la Pinta i la Niña. I concretament la tripulació aconseguida van ser 39 homes en la Santa María, 26 homes en la Pinta i 22 homes en la Niña, en total 87 homes, no hi havia ni una dona.
Jo viatgava en la Santa María que era la mateixa embarcació on estava Colom, era una nao que tenia tres màstils amb veles quadrades, era robusta i segon havia descobert era molt bona per a navegacions llargues que era el que anavem a fer. Per altra banda la Pinta i la Niña eren caravel·les, aquestes eren més lleugeres i tenien dos o tres pals on s'unien les veles que eren triangulars. Jo era un mariner molt conegut per la zona i també sabia algunes coses sobre astronomia ja que era necessari per a quan eixia amb el meu vaixell per la mar, i per això em vam agafar per a aquest viatge. Les meues tasques eren, amb altres mariners, comunicar al timoner per on havia d'anar, utilitzant les nostres brúixoles i portolans que ens orientàvem. També amb alguns que sabien sobre les estreles amb l'astrolabi li comunicavem a Colom a quina hora estavem per a saber quant tardàriem en arribar on voliem. I per últim, amb els mariners utilitzavem el quadrant per a mesurar la latitud en la qual ens trobavem i amb els que sabiem sobre les estreles utilizavem el quadrant per a mesurar l'altura de les estreles sobre l'horitzó. La meua rutina era treballar, menjar, encara que l'únic que menjaven era peix, cecina, oli d'oliva i pa sense llevat, i per a beure tan sols vi, ja que l'aigua es podia podrir pel llarg viatge. En el meu temps lliure m'agradava mirar l'horitzó, la mar i com treballaven altres persones amb la corredora i polleta que servia per a calcular la velocitat del vaixell. Jo portava una roba senzilla, uns pantalons pels genolls atapeïts i una samarreta de mànega curta.
En aquest viatge vaig descobrir algunes coses sobre Colom, per exemple, que va nàixer en l'any 1.451 a Gènova i que la seua família era teixidora, però, com a ell no li agradava va provar ser mariner i aleshores va navegar pel Mediterrani, va anar a Anglaterra on va realizar un viatge a Islandia, després va partir cap a Portugal i després va aconseguir convèncer al reis catolics de fer aquest viatge.
El nostre viatge estava fent-se molt llarg, ja havien passat 2 mesos i uns quants dies i encara no haviem trobat res fins que un dia, concretament el 12 d'octubre de 1.492 va cridar Diego de Triana: “Terra a la vista”, i tots ens vam posar molt contents ja que per fi baixaríem del vaixell. Era una illa on Colom va dir que l'anomenaria San Salvador, era molt bonica, em va sorprendre la seua mar tan transparent, també el seu paisatge que era magnífic.
Quan ja haviem visitat l'illa anavem a descobrir més illes però, de sobte van eixir unes persones d'entre els arbres, Colom ràpidament va actuar i va dir que no voliem atacar-los i ells que eren els Lucayos i que provenien de l'ètnia dels taínos que estaven tots per aquestes illes, també ens van dir que eren pacífics, així que tots ens vam tranquilitzar. A mi em van caure bé, vam tindre una relació molt bona amb ells. Després vam visitar altres illes on vam conèixer a més gent del mateix tipus d'ètnia. Em va sorprendre molt la seua agricultura i les coses que menjaven que eren noves per a mi com el que anomenaven dacsa o moniato. Finalment, el 6 de decembre, vam arribar a una illa que Colom va anomenar La Espanyola. Vam passar molts dies en aquesta illa, vam conèixer a més taínos. El 24 del mateix mes jo estava en el vaixell la Santa María, en la part on es guardava el menjar, aleshores, de sobte, va haver-hi un soroll mol fort, s'havia fet un forat justament on jo estava i del colp la porta es va quedar tancada i no la podia obrir, cada vegada entrava més aigua pel forat, i jo sabia el que anava a passar-hi si no eixia d'allí.
Jo em vaig posar a pensar i vaig acabar concluint que segur que tornaven tots a casa sense problemes, podrien contar tot el que havia passat i seria molt interessant, també vaig pensar que aquest descobriment seria trascendental per a tothom, ja siga pel nou menjar que haviem tastat que estava bonísim o per la gent que havíem conegut a l'altra banda del món, que eren molt afables i per a mi bones persones. Finalment vaig tancar els ulls i vaig esperar al meu gran i llarg somni.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada