La gran bellesa, la deessa de la bellesa, irresistible a qualsevol ser viu parlaven i jo sense saber qui era la persona amb aquella facilitat de fer parlar tan bé de si mateixa. Es tractava de la nova faraona, Cleopatra. Una vegada quan passejava en aquell tron en el alt i dalt dels muscles d’aquells esclaus em donà compte de la elegància i perspicàcia d’aquella dona. Era filla de l'anterior faraó anomenat Ptlomeo XII. Ella i el seu germà Ptlomeo XIII iniciaren una Guerra Civil Oberta i més tard lluità a la guerra civil dels liberatores.
Sempre he pensat que Cleopatra és una persona referent en la qual desitjar ser perquè el fet de ser dona impactà a les meues companyes de treball, els camperols i fins i tot funcionaris i guerrers.
Em cride Neferu i visc a Alexandria, al barri egipci, la veritat que la meua família i jo estem establits a una casa no massa gran però és el que tenim no?A mi sempre m’han ensenyat que he d’estar agraïda del que tinc però a vegades és complicat . Tots els matins m’alce,desdejune pa amb un tros de formatge i ceba amb cerveza, em pentine i em vestisc com tots els dies de blanc amb el meu vestit si ma mare necessita ajuda en qualsevol cosa l’ajude i si no acudisc al funeral que he d’anar eixe dia . Com ja sabreu soc una planyidera com les meues altres dues germanes.
La veritat és que aquest treball pareix com un llibre d’històries cada funeral és una distinta família, tipus de mort, localització, fins i tot he arribat a treballar a una casa prop de les piràmides i just jo visc a l’altra part de la ciutat a més l’hipogeu de cada família amb pintures diferents.
El que ja no puc suportar més és el patiment que he de passar tots els dies, a mi m’agradaria sentir encara que siga un poquet de felicitat encara que és més complicat amb la meua situació ara mateixa. Hi ha companyes que els seus pares tenen treballs més importants i guanyen un sou més alt en canvi els meus pares són uns ximples camperols. Elles cada dos dies porten vestits diferents maquillatges extravagants, em trobe d’un nivell menor, que mai encetaré amb elles i que mai ningú em voldrà però on puc arribar amb aquests pensaments?A cap lloc.
Com no el meu pare decidiria el meu marit encara que això no era el que més m’importava, jo volia portar un comerç de vestits amb tota classe de teles i poder gaudir la bellesa de la tela la suavitat i delicadesa de la seda, i així va ser,després d’haver-me casat.
Ara em trobe amb dues filles i molt feliç des que vaig decidir fer el que m’agradava, a més guanye prou sou per a que les meues filles puguen ferse elles els seus propis vestits i contribuir a la familia i poder ensenyar-los que els diners o pensaments d’altres no poden limitar les ganes de fer el que més t’agrade i poder ser feliç.
(Escriptura trobada a l’estela funeraria de la familia de Neferu)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada