Avui es un dia solejat estem a la estació de shemu al regne del faraó Zoser fill de Jasejemuy. Era l'onze any del regnat de Zoser que ell ja havia construït la piràmide escalonada de Saqqara (la primera piràmide) i també havia guanyat moltes guerres.
Jo soc Aten, visc a la ciutat de Memfis, a Khemet, el meu país, on els carrers són estrets per a que sempre hi faja ombra.
El més destacable de Memfis es el temple de Ptah, la necròpolis de Saqqara o la esfinx de Memfis. La meua casa és de rajola d'adob i està dividida en tres estàncies. Primer està la entrada, després la habitació cerimonial on ens reunim amb convidats per a menjar i per últim està el dormitori, on guarde la meua roba de lli blanca i a mes a mes on descansem tota la família, es a dir, la meua dona i els tres fills que tinc (Abasi de 6 anys, Adofo de 3 anys i la petita Anat que acabava de nàixer).
La majoria de dies mengem cereals i beguem cervesa i de vegades la acompanyem de llegums que compre al mercat de la meua ciutat.
Encara que la majoria dels habitants eren camperols, jo era soldat dedicat a defensar al faraó. La meua tropa volia lluitar be per tal d'aconseguir un terreny, ramat i diferents distincions. Encara recorde el dia que vam atacar a una tribu nòmada, la qual tenia minerals a les seues terres.
Teníem diferent armament com llances, espases i sables. Tot l'exercit va anar a lluitar contra la tribu perque així teníem mes possibilitats de guanyar la guerra. Mentres anaven cap al territori de la tribu ens vam trobar a gent que ens volia atacar, van morir vint hòmens de la meua tropa però podrien haver mort molts mes. Jo, en la meua experiència de altres guerres i el meu sable especial vaig ser capaç de salvar a deu homes que estaven en perill. Vam arribar a la tribu, vam lluitar, aconseguirem la victòria i així ens quedarem els minerals.
Al tornar a Khemet em van donar una noticia prou bona. Em van ascendir per salvar a deu homes. Ara soc general del faraó d'un grup de l'exèrcit molt important perque es el que mes homes té. Quan vaig tornar a casa encara recorde la cara que va posar Abasi al contar-li la bona notícia. Es van posar molt contents així que vam celebrar-ho. Al ser el nou general he de estar molt preparat per a moltes guerres més.
Espere que arribe l'època que no siga necessària cap guerra per defensar al meu faraó Zoser i al meu poble.
Fantastic
ResponElimina