La meua vida a Mesopotàmia. Pol Candela Català 1er ESO B

Jo vaig ser un jove escriba, un funcionari que vivia a Babilònia, la ciutat-estat més important de Mesopotàmia.

Babilònia, estava situada entre el riu Èufrates i el Tigris, per això la seua terra era molt fèrtil, estava rodejada per una muralla, els seus carrers eren de terra, estrets i no estaven ordenats, al centre de la ciutat estava el Ziggurat, temple de pedra en forma de piràmide escalonada, on vivien els sacerdots, i al voltant estaven les cases del poble i dels artesans construïdes amb atovó. També hi havia una plaça amb un mercat on els mercaders venien els seus productes. 

Vaig manar que em feren una casa de pedra de forma quadrada, amb dos plantes i al mig un gran patí, amb els millors constructors de Babilònia. La meua casa estava situada prop del Ziggurat. De matí, quan eixia el sol, desdejunava llet de cabra i fruites, m’endreçava i em vestia amb una túnica blau cel i me’n anava al palau del rei per a escriure les cartes i els documents que em manava, confiava en mi, jo era la seua ma dreta, moltes vegades dinava amb ell al seu palau: carn, vi i fruites. 

La societat estava jerarquitzada ja que hi havia grans diferències socials, entre els que tenien el poder i els privilegis i els que no en tenien i a més a més no eren lliures ni tenien drets. Els escribes érem persones cultes i privilegiades ja que sabíem llegir i comptar i coneixíem la escriptura cuneïforme, per això estàvem molt valorats. El meu ofici consistia en escriure cartes, documents i registres. Tenia molt de poder i vaig arribar a ser la persona de confiança del gran rei Hammurabi, que em va manar escriure un llistat de lleis anomenades el codi d’Hammurabi que seguien la llei del Talió que volia dir, ull per ull i dent per dent, un codi que el rei em va confiar per escriure ja que ell era analfabet i jo el seu millor i fidel escriba. 

Els mesopotàmics érem politeistes, es a dir, teníem més d’un Deu i no creiem en una segona vida després de la mort, per això cada vesprada quan anava a casa, passava per el Ziggurat per fer culte als meus deus.

Estic molt orgullós de haver sigut el escriba de confiança del rei Hammurabi, perquè em va confiar la escriptura del codi d’Hammurabi, que va ser el treball més important que he fet en la meua vida, a pesar de haver-me costat molt d’esforç escriure les 282 lleis en aquella estela de pedra basàltica.