La meua vida com a Neandertal. Joan Moliner Guigarro 1rB


Era un matí poc fred per a l’estació a la qual ens trobàvem però encara així estava nevant i feia fred com qualsevol altre dia d’hivern com els anteriors dies totes les plantes de la zona no tenien ni fulles, tot el terra estava ple de neu acabada de caure i tot estava de color blanc: les branques dels arbres el terra.
Com estava nevant i teníem prou aliment tot el mon es quedà dins la cova fent diferents tasques com per exemple la curandera Urla estava revisant i ordenant les seues herbes medicinals, el xaman, Bran estava meditant separat de les altres persones de la tribu, jo estava com els anteriors dies de nevades amb l’ancià Roc un expert tallador de ferramentes de pedra la seua destresa tallant la pedra era conegut per totes les tribus properes, jo estava aprenent a tallar la pedra amb ell, els dos estàvem en una zona més allunyada dins de la cova perquè al tallar la pedra ixen volant estelles menudes molt afilades que poden fe molt de mal si es claven, encara que estàvem prou apartats de la resta de la tribu teníem lloc de sobra per treballar, ja que la nostra cova d’hivern era gran amb molt d’espai i una obertura gran per on entrava la llum, ames tenia tres xicotetes entrades a altres coves més menudes com en la qual el xaman estava meditant, en la que la curandera guardava i secava les seues plantes medicinals i en la que es guardava tot l’aliment.

Roc era molt simpàtic, de caràcter agradable i intel·ligent que es feia amic de tot el mon, era una persona prou baixeta en comparació amb la resta de la gent de la tribu, va començar a especialitzar-se tallant la pedra quan de jove va tindre un accident de caça mentre caçaven un bisont que el va envestir després de l’atac del bisont tenia la cama completament trencada per molts llocs i completament inutilitzada, la curandera li va haver d'amputar la cama així que no podia caçar amb els altres caçadors a pesar de no tindre una de les cames és el millor tallador de pedra.
Aquell dia era molt important per mi perquè anava a mostrar a tota la tribu el que hi havia après amb Roc, com per exemple a golpetjar la pedra perquè isqueren làmines que tallaren molt o com fer diferents ferramentes com raderes, racadors, raspadors, i com saber si algun resquill és útil per a fer una ferramenta o una altra. Però quan anava a ensenyar-lo a tots, una ombra aparegué del no-res a l’entrada de la cova, tots ho vam mirar aterrits mentre que el xaman deia unes paraules per fer que els esperits roïns se'n anaren i no tornaren, de sobte ta figura va caure a terra, la primera persona a apropar-se va ser Urla perquè pensava que després que caiguera a terra ella sospitava que era una persona, al aproparse va descobrir que sí que era una persona ferida, un xic de la meua edat, Urla va manar que el portarem dins de la cova per curar-lo, després que Urla el curara les ferides el vam posar dins d'unes pells perquè dormirà, després d'un dia sencer adormint es va despertar encara un poc atordit, Urla li va dinar una infusió especial amb herbes curatives pe que es renovara, va descansar una estona mes, després ens va contar que s’anomenava Brond que venia des d'una tribu propera per continuar aprenent a tallar la pedra amb Roc, ja que havia sentit parlar d'ell, havia vingut caminant a soles durant dues setmanes per arribar allí però quan estava lla prop de la caverna va ser atacat per una parella de llops que el van ferir però va aconseguir matar-los amb una llança que ell mateix havia fet, també havia portat un parell de pedres de sílex de molt bona qualitat que havia trobat prop de la cova de la seua tribu.
Uns dies després quan ja estava pràcticament curat Roc li va demanar que fera algunes ferramentes de sílex per veure com les feia i per on començava a ensenyar-li va començar a fer unes quantes i en un moment tenia davant d'ell diverses ferramentes de pedra molt ben fetes, em vaig quedar sorprès per com de bé ho havia fet en un moment i vaig veure que havia de practicar més i vaig sentir de sobte molta enveja i de sobte sentia que no em portava bé amb ell, jo l’evitava a tota costa però gràcies a Brond que em va ajudar a superar-me he complit el meu somni que era arribar a ser tan bon tallador de pedra com Roc i ara Brond em cau molt be.

Comentaris