Aquesta és la història d’un xiquet que s’anomenava Ali que vivia amb la seua família fins que va arribar el moment d´ abandonar-la per conéixer el món. En tota la seua vida va viure moltes aventures, tant bones com roïnes.
Ali vivia en una luxosa casa a la ciutat D´Almeria.Va nàixer al 916 d.C, en una època on al-Àndalus era un califat, havia un califa que a més de dirigir el govern, es convertia en màxima autoritat religiosa. En aquell moment el títol de califa ho tenia Abd al-Rahan III .
Hola em diuen Ali i vaig nàixer al 294 segons el calendari musulmà, aquest va començar amb l’hègira, que és quan Mohammed es va marxar de la Meca. Vos preguntareu com ho sé, i és perque mon pare i ma mare sempre em conten moltes coses sobre la nostra història. Sóc el sext germà de huit germans, som una família bastant gran.Vivim en una ciutat que en el meu aspecte es molt bonica. També el barri és massa tranquil per al meu gust, ja que a mi m’agrada l’acció. Tots els carrers estan plens de planes i arbres, està tot verd. Vivim en una casa molt gran, amb un pati interior, quasi totes per no dir totes també ho tenen. El pati te una font en mig. Les columnes que aguanten la casa i que donen al pati son de fusta de roble.Tenim moltes habitacions: cuina,habitacions privades per cada dos germans, un menjador…
Com ja he dit abans, vaig nàixer al 294 a Almeria. La meua família és molt, no se com dir-ho, “especial”. Sempre van nets, fan servir paraules molt rares, sempre van ben vestits i mai volen vivir la vida en canvi jo, quasi mai estic en casa, sempre estic per ahí. El meu somni és ser comerciant i viatjar per tot arreu. L’altre dia vaig estar pensant en el que em van contar els pares. Em van dir que, sense tindre cap territori a la Península, en només 4 anys ,van conquerir quasi tota la península.
Jo anava vestit amb la roba que em donaven els pares, una túnica blanca amb tons taronjas i unes sandàlies de cuir, cada no molt de temps necessitava una túnica o unes sandàlies noves perque sempre se´m trencaven. Normalment mengem carn, diferents tipus de peixos. Els majors beuen cervesa o vi.
Només tenia 13 anys quan al 307, al-Àndalus va passar de ser emirat independent a califat, és a dir ja no pagàvem impostos ni obeiem les ordres de la família abbàssida. Abans d’açò van haver-hi moltes lluites internes, a aquestes lluites li diuen fitna
Ja tenia suficient edat, i després d’anys d’insistiment, vaig conseguir el que volia, un vaixell per a navegar per tots els mars. A la setmana següent, vaig començar la meua primera aventura, i no l´última al mar. Com no sé com acabaria, em vaig acomiadar dels pares i dels germans.Ningú va voler anar-se amb mi, però m’és igual. Vaig contactar amb un mercader i em va donar mercancia per a portar-la cap a Sicília. Em va dir que el que normalment exportaven era llana o llí al litoral africà.Vaig començar el viatge cap a Sicília i em vaig portar provisions i un llibre, l’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam. Per a nosaltres aquest llibre conté la paraula D´ Al.là,revelada per el profeta Mahoma.Ja vaig descargar les mercancies i tot, i de sobte , una dona amb un hagim em va demanar ajuda. Em va dir que l’amagara en qualsevol lloc,no sabia que fer però em donava pena i la vaig ajudar. Després d’un minut va vindre un home molt enfadat i em va dir que si havia vist a alguna dona per ací. Li vaig dir que no i se’n va anar.
Asah, que és com es deia ,em va explicar que el seu home la maltratava, i ja estava tan farta que va fugir. Em va preguntar que si podia marxar-se amb mi, després de pensar-ho molt li vaig dir que sí i vam partir cap Almeria. El viatge durava una setmana, si no tenia cap complicació. El tercer dia , durant el mig dia, vaig començar a vore uns núvols i vaig començar a sofocar-me. Cada vegada estaven més prop, i eren més. Eren unes ones de més de 12 metres, i el vaixell es movia molt. Després d’unes hores molts difícils la tormenta va amainar i van continuar sense cap complicació, cap Almeria.Durant el viatge, Asah i ja vam parlar molt i …, ens vam enamorar.
Van passar alguns anys i per fi, ens vam casar, vam tindre 4 fills i ens vam comprar una casa molt prop de la dels pares. Com estar sempre en un mateix lloc m’agobiava molt, alguna setmana, Asah i jo eixiem amb el vaixell, cap a alguna illa del Mediterrani. Encara em recorde d’aquell viatge a Medina. Va ser molt llarg. Un dia, a Asah no li apetia nadar, però com jo volia refrescar-me, em vaig tirar a l’aigua. Mentre jo estava nadant, Asah va començar a gritar-me, diguent-mi que hi havia un tauró. A l principi no m’ho creia, però em vaig donar la volta, i si, era un tauró. Per sort, no em va fer res, però si en eixe moment, aplega a tindre fam, em menja d’una mossada. Des d’eixe moment no vaig tornar a tirar-me en mig del mar.
Ja tenia 60 anys, ja m’agradaba menys eixir per ahí.Ahir vam quedar tota la família i, el meu fill em va contar, que el seu amic Almansor, com que el califa que han posat ara, un tal Hisham II crec, és molt jove, ha agafat el càrreg de hagib i ha començat a manar. M’ha dit que van a començar a fer unes campanyes de saqueig o ràtzies contra els cristians del nord.
Finalment a l’any 365 vaig morir, deixant totes les meues fortunes que havia adquirit del comerç als meus fills. La meua conclusió de la vida es que, has de viure-la,”carpe diem”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada