La meua vida a Còrdova. Lucía Lozano 2nA

Còrdova estava distribuida com moltes altres ciutats d’Al-Àndalus, estava el raval, el qual jo sempre havia volgut visitar però mai ho havia fet perquè mon pare no em deixava eixir de la muralla. La meua família i jo vivíem molt a prop del soc on jo sempre que podia m’escapava i em passava hores i hores allí dins parlant amb els comerciants que havien visitat unes ciutats molt interessants amb cultures molt diverses, allí venien espècies delicioses de les quals sempre portava un poquet a casa perquè ma mare cuinara. També estàvem molt a prop de la mesquita on tots els dies eixia un home al minaret i començava a resar. Tots nosaltres com bons musulmans oràvem amb ell ja que créiem en Al·là i el seu profeta Mahoma, qui va haver de fugir de la Meca, on es troba la ka’ba, a Medina on vivien els meus avantpassats. Açò va ser anomenat Hègira que és quan comença el nostre calendari. Al costat de la meua casa estava l’alcàsser que estava decorat amb llenceria i ataurics però estàvem prou lluny dels banys. Els carrers eren estrets i irregulars. La meua casa comparada amb la d’uns altres era gran: tenia dos pisos, la planta baixa on mon pare rebia moltes visites d’amics, al primer pis l’harem on estàvem nosaltres i altres dones, a més a més de dos enucos que eren grandots i imposaven un poquet.

Ah! Se m’havia oblidat, a mi em diuen Lina i vaig nàixer a l’any 294 quan feia només quatre anys Abd Al-Rahman III heretà el tron. Van ser anys amb conflictes però més o menys tranquils comparats amb tot el que va vindre després. Al 331 aquest es va proclamar califa. Fins ací tot bé però quan va morir, Hisham II que només tenia once anys va ser proclamat califa al 378, però poc va durar i es va quedar amb el càrrec Almansor que només amb escoltar el nom ja t’entrava por. Ell va començar a dir-li als cristians que o li pagaven unes ràtzies o els mataria. Açò a mi hauria de donar-me igual perquè no m’afectava però no em pareixia just.

Jo sempre anava vestida amb vestits de seda perquè encara que no érem nobles no estàvem mal econòmicament i com que jo sempre visitava als comerciants em feien un preu més barat. Estàvem molt ben alimentats ja que en ma casa tot eren dones menys els meus dos germans i mon pare. La nostra alimentació era molt variada i amb molt de sabor gràcies a les espècies, però mai menjàvem porc com molt bé posa a l’alcorà.

A la fi em vaig fer comerciant, el que m’havia cridat des de molt menuda. Vaig visitar tots els llocs que m’havien recomanat i dels que m’havien parlat els antics comerciants amb els que jo parlava i tenien raó, el món exterior és molt millor!!