Hola sóc Badr i vaig nàixer al 444 des de l'hègira, a Còrdova, una ciutat molt bonica rodejada i protejida per una muralla, vivia al raval ja que era un barri on estaven els tallers dels artesans o alfarers com els meus pares i iaios. La nostra casa era menuda, de dos pisos, al primer pis es trobava el taller i al segon pis estaven les habitacons. També quan es feia de nit anava amb el meu pare al hamam o banys públics, per suposat anava a la madrasa que és l'escola on t'ensenyen l'Alcorà i que Al.la és l'únic déu al que adorar.
Com vos he dit abans vaig nàixer i vaig viure a Còrdova que ara és la taifa de Còrdova, on està manant un tipus de califa segons m'ha dit el meu pare. Però el meu iaio em va dir que abans hi havia un califat i que no hi havien taifes, a més a més em va dir que en eixa època hi havia un home anomenat Almansor que feia ràtzies als cristians, però com ara estem tots dividits, els cristians en fam ara pàries als musulmans i tenim sort de no estar prop de les marques fronteres on estan governant els valís, perquè si no estaríem una batalla darrere d'una altra. La meua familia no és molt rica ja que som alfarers però ens arriba per a tot el que necessitem. Tota la meua familia és àrab i que vinguerem amb els Omeies, el que passa es que jo vaig nàixer a Còrdova.
Jo sempre vaig vestit amb una túnica blanca i senzilla, a vegades també porte una Kufiyya que em cobreix el cap. M'alimente normalment de cerals, llet, fruites, verdures ja que són aliments halal és dir permitits, per exemple els aliments haram és dir prohibits són el porc o l'alcohol.
Un dia que estàvem tota la meua família tancant el taller vam poder observar al lluny molta gent corrent, eren uns berebers, els almoràvits hi van ocupar la nostra taifa entera i un que pareixia el que manava va dir “per Mahoma i per Al.la”, i tots van còrrer cap al nord, i vaig escoltar dir que anàven a frenar els avanços dels cristians i tots els que estàvem allí que formaven part de l'Ulema van cridar per Mahoma i per Al.la. I axí van passar els anys, amb batalles i batalles vaig decidir anar-me a qualsevol lloc que no fora Bagdad per a treballar d'alfarer. Els meus pares no van voler perquè el meu iaio estava molt malalt i necessitaven la meua ajuda, així que una nit vaig fugir, però en arribar a Sevilla vaig parar i del cansament vaig caure a terra i em vaig dormir.
Al dia següent em trobava en una casa, millor dit en un taller d'alfarers i com no hi havia ningú em vaig posar a treballar.
Les meues decoracions eren llenceries ja que m'agradaven molt els dibuixos geomètrics. Quan em vaig donar compte hi havia una cua gegant per comprar, vaig guanyar molts diners, però de sobte l'amo va començar a cridar i a dir “ja sabia jo que no havia d'haver-te agafat la meua dona, et mataré”. I vaig fugir una altra vegada amb els diners que havia recollit.
Vaig arribar al que era la taifa d'Algesires, una taifa de mariners.
En aquest lloc no vaig trobar res per a treballar, estava lluny de el meu llar, feia fred i ja no tenia quasi diners, així que tampoc podia tornar a la meua casa, ademés els meus pares i el meu iaio estarien molt preocupats per mi.
Aleshores em vaig seure a terra, vaig tancar els ulls i vaig pensar en tot el que m'havia passat: tot el que havia treballat amb els meus pares, quan anavem a la mesquita o algunes batalles que havíem passat, també quan havia jugat amb els meus amics, ademés de quan anava a la madrasa on m'ensenyaven l'Alcorà o quan vaig fugir no fa molt i així poc a poc amb un somriure en la cara vaig caure al sòl, dormit. Segur que demà tornaria l'esperança d'una renovada vida.
FI
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada