Uns quants anys després el seu oncle es va endur al meu amic ja que ells deien que aquest tenia un càrrec important a Constantinoble i li donarien una millor vida, però a mi això no em va semblar bé perquè, ara jo amb qui jugaria?
L’any 527 d.C. van fer emperador de Constantinoble al meu vell amic, i la seua tia va decidir buscar-li una dona. Quan la meua germana i jo ens vam assabentar li ho diguérem als nostres pares i ens van donar tots els diners que tenien per a poder anar, però no hi havia suficient per a tornar i aleshores hauríem de quedar-nos allí a viure i buscar treball i ajuda per a poder començar una nova vida. Quan vam arribar tots ens miraven per les nostres vestimentes i amb els diners que ens havia sobrat ens vam comprar roba, ja que no anàvem a la moda. Allí portaven molta joia, uns vestits de seda llargs i el conjunt quedava impressionant.
Constantinoble era gegant perquè tenia unes muralles super gruixudes i l’església de Santa Sofia era molt gran, també hi havia un hipòdrom impressionant i el més meravellós de tot era el seu castell, però no podem oblidar-nos de tots els comerços i casetes que hi havia.
Va passar el temps i no trobàvem treball així que vam decidir anar a parlar amb el nostre vell amic Flavius per a demanar-li ajuda i si podia donar-nos algun treball, però ara ja no es deia igual, ara era Justinià, el basileu i a més a més, no ens recordava!, però va decidir que seríem les criades de la seua futura dona. La cara que posava em semblava familiar, era la que posava quan estava enamorat d’alguna xiqueta del poble, però a mi mai me la va posar ja que a soles érem amics.
Als pocs dies va arribar Teodora una dona guapa, segura però gens discreta. Al palau tots murmuraven sobre ella. Ara jo anava a ser la seua criada però vaig acabar sent una de les seues millors amigues. Quan per fi em vaig enterar del seu passat vulgar no entenia com Justinià la preferia a ella abans que a mi. Un dia li vaig preguntar pel seu passat ja que teníem confiança i ella em va confesar que tot el que va fer era per a traure endavant a la seua família.
Aquella mateixa setmana vaig vore a un home anomenat Teodori que treballava amb els cavalls del palau. Ell em va agradar i al poc de temps ens vam mudar a viure junts a una casa que no estava gens mal, tenia les parets fetes de pedra i el sostre i la porta de fusta. A l’any 534 d.C. em vaig quedar embarassada, just quan va hi haver una revolta contra l’emperador i l’emperatriu. En aquell moment jo estava dins del palau i de l’estrés em vaig posar de part. Teodora va dir que no ens podíem anar perquè quedaríem com a covards i aleshores va enviar a tot l’exècit provocant moltes morts i sang. Moltes famílies es van quedar sense diners ja que molts homes van morir, però gràcies a la llei que va posar Teodora i Justinià, les famílies van poder eixir cap avant. Per a mi ella sempre va tindre molt de poder sobre Justinià i per això vaig posar-li a la meua filla Teodora abans de morir al part.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada