Era un dia de plutja a la regió de Caldea. El rei Zinsuddu havia rebut un missatge, però com que no sabia llegir, va cridar a un dels seus criats per a que m´avisaren i vaig anar el més apressa possible.
A mi em deien Zen i, a més de ser escriba, sabia llegir i era la persona de confiança de rei, ja que era dels pocs que sabia llegir i escrire.
En arribar li vaig preguntar al rei que era el que passava i de seguida em demanà que li llegira els pictogrames que hi havien en la tauleta de fang que havia rebut. Era una tauleta d´argila que estava escrita en escriptura cuneïforme. En ella estava escrit que el fill del rei estava segrestat i en perill de mort si no li pagava 1.000 monedes mesopotàmiques a Shulgi, rei d´Ur, situat de la zona al nord del Golf Pèrsic.
El rei Zinsuddu es va posar molt nerviós i no sabia que fer...
Al dia següent em va manar que li escriguera una tauleta per a contestar-li a Shulgi, diguent-li que vinguera a Sumèria per a negociar la lliberació del seu fill.
Al cap de tres dies, Shulgi arribà al palau, en companyia de part de l´aristocràcia i alguns dels seus millors escribes.
Els dos reis anaven vestits amb els seus kandys i kaunaces més nous, ja que l´ocasió ho requeria.
En començar les negociacions, Shulgi es quedà molt desconcetat, ja que ell havia rebut també una tauleta, suposadament de part del rei Zinsuddu, demanant-li 1.000 monedes mesopotàmiques a canvi de la vida del seu fill, que també estava segrestat...
En comparar les dues tauletes s´adonaren de que a les dues tauletes estava escrit el mateix i pel mateix escriba, però no podien imaginar qui havia pogut escrire eixes tauletes... o sí. Soles podia tractar-se de Lugalbandi, rei d´Uruk, situat entre Sumèria i Ur, i enemic dels dos reis.
Els reis Shulgi i Zinsuddu, amb l´ajuda dels seus nobles i els seus millors caps dels exercits, estudiaren quina era la millor forma per a poder rescatar als seus fills i acabar amb el regnat de Lugalbandi.
Decidiren enviar-li una tauleta a Lugalbandi diguent-li que s´havien adonat de la seua estratègia i que si no alliberava als seus fills, enviarien als seus exercits per a acabar amb ell i el seu regnat.
El rei d´Uruk no cedí a les presions dels reis de Sumèria i Ur i decidí que no soltava als seus fill i acceptava anar a la guerra, pensant que era una estratègia per a no pagar el que ell demanava.
Al cap d´uns dies tot estava enllestit per a la guerra. Shulgi i Zinsuddu decidiren atacar Uruk conjuntament, uns pel nord i altres pel sud, de tal forma que no tinguera escapatòria, però en vore Lugalbandi que realment els dos reis estaven units i que no podria fer front als dos exercits, envià a dos dels seus nobles per a rendir-se.
Lugalbandi alliberà als fills dels dos reis, però esta decisió no va parar la decissió de Shulgi i Zinsuddu d´atacar Uruk, ja que no era la primera vegada que intentava enemistar a estos dos reis.
Els exercits de Sumèria i Ur acabaren amb el regnat de Lugalbadi en dos dies i feren esclaus a tots aquells que ajudaren al rei Lugalbadi.
Una vegada conquerien Uruk, els reis Shulgi i Zinsuddu decidiren unir les seves forces, formant un unic regnat, i es convertiren en un els regnes més grans i poderosos de Caldea.
P.D. Tauleta d´argila escrita amv canya de junc per l´escriba i aristócrata zen Camarena Serra de 1er B .
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada