Quan per fi acaba la pesada reunió de visirs a Granada, la conclusió d’aquesta és prou gratificant. Per que ens reunim a Granada i no a Còrdova? I encara més important, qui soc jo? Bé, em dic Nassim Ibn-Dallah, també conegut com Nassim i aquesta clandestina reunió a Granada es deguda a que Còrdova estava ocupada per hammudies, un poble de berbers. Aquests no deixen que l’actual califa, Hisham III, no puga estar a Còrdova. L’única solució d’aquest conflicte és nombrar un hagib que regne a Còrdova en nom de Hisham, i açó té un resultat molt plaent per a mi perquè encara que soc un visir, aspire a ser més que aixó, a ser un hagib. Demà es tornaran a reunir per decidir definitivament qui serà el hagib. Tot està entre Hakam ben Said, un altre visir i jo. Orem a Alà per que puga regir com a futur primer ministre.
Al dia següent...
Estic emocionat pel que m’espera dins d’aquesta sala, el meu futur, ni més ni menys. Però totes les meues emocions canvien radicalment al escoltar el nom de Hakam en lloc del meu. No es possible, estava tan emocionat imaginant-me el meu futur com a hagib que no havia contemplat la possibilitat de no eixir elegit. Igualment tornaré a Còrdova que es on realment em correspon estar i seguiré fent les meues eines com a visir, igualment no s’hi viu tan mal com a tal.
Anys desprès...
Ens trobem al 1031 a Còrdova, i sembra que res a canviat, no?Per començar diré que es el final. Més que canviar, tot ha evolucionat, Hakam va pujar els impostos dràsticament i va ser acusat pels ulemes de trencar les lleis del Korà i s’han armat revoltes en contra d’ell. En una d’aquestes ell va morir i ara el califat s’ha trencat convertint-se tot en regnes d taifes. Hem passat de ser l’exemple a seguir a no ser res, de blanc a negre, de llum a obscuritat. I ara em pregunte jo, que hauria passat si jo haguera sigut el hagib? Comencem per que tot açò no hauria passat...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada