Gor es trobava a la cova amb tota la seua tribu, estava caient la nit, i Gor va veure com l’esfera gegant de color taronja, anava vaixant fins no veure-la més. Hui, el xamán anava a fer un ritual, va agafar aigua del riu i va començar a llançar-la a cada un de ells. El ritual va servir per a espantar les males energies perquè eixa setmana van tindre molta mala sort a l’hora de trobar aliments i, també, quasi tots tenien una grau malaltia. Tots els de la tribu incloent a Gor, es van “sentir millor”.
Gor era un dels millors homes de la tribu, ja era adult i estava molt sà, perquè sempre eixia de caça per a vore si portaven aliment com un mamut o un òs. També cuidava de la tribu a la nit i era un expert en les exploracions per llocs desconeguts i la caça amb onda. Realment Gor era un heroí.
Al dia següent Gor es va despertat el primer, i es va portar una mala notícia, una de les dones havia mort, Gor va veure que la dona tenia un fil de sang al nas, va intentar despertar-la, però no va aconseguir res, ja havia mort, va cridar al xamán i a altres homes per a soterrarla. Ell va possar un aixovar (exactament un tipus de collaret) com ofrena a els seus cuidats dels xics, com molta altra gent, i, van deixar que descanse.
Gor volia ajudar en la caça, però primer havia de fer-se ferramentes perquè ja s’havien trencat les que ell tenia d’usarles tant. Va tractar de fer un bifaç, que afortunadament va eixir bé. Després el va possar a un pal per a tindre la seua arma feta, i va eixir a per qualsevol animal que puga trobar. Va anar amb els altres millors caçadors de la tribu Siq i Loe, Siq era amic de Gor, però Loe era mala persona, pegava a les dones si feien alguna cosa mal i altres coses molt roïnes.
Van tornar de la caça amb un os xicotet, Siq va eixir amb una menuda ferida, però igualment la seua dona li va curar la ferida amb les plantes medicinals més efectives que tenien.
· · ·
Va passar una semana i Gor es va donar compte que sols habia nascut un xic, i que la mare habia mort per aixó, també van morir altres persones per la temible enfermetat que tenien. Ell va pensar que si tot seguia així, anaven a morir en menys d’un any cosa que va comunicar a la seua tribu. Poca gent de la tribu creia en el que habia dit Gor però ell estava segur d’allò.
Era l’època de canvi de cova, així que la tribu va agafar les segües poques pertenècies i van marxar en busca d’una nova cova. Gor anava dels primers per a protegir a la tribu, ademés ell triava el camí adequat per a passar i poder trobar una cova, perquè, son pare, li va ensenyar els millors camins i terrenys per a passar i, desgraciadament hara està mort.
Així van passar molts dies, van haver de parar cada 6 hores per a descansar, i quan veien un animal fàcil de caçar, atacaven. Però hi vegué un problema molt gran, per què es van trobar un lleó feroç. Es va quedar mirant fixament a la tribu i, va atacar, els més forts com Gor van haver de protegir a la tribu, van encendre focs com a torxa i van colpejar al lleó, però no es va rendir tan fàcilement, perquè es va abalançar sobre Loe, cosa que va fer més fácil matar l’animal, però que, desafortunadament va acabar amb la vida de Loe.
Com estaven al mig del bosc van fer una tomba improvisada per a soterrar a Loe. A Gor no li va importar molt però ara tenien menys esperànces de vida amb un home menys en la tribu. Finalment van trobar una cova (després de 7 dies). Quan van arribar, van deixar les coses a un lloc i després el xamán va fer un ritual per a fer que els esperits d’eixa cova estigueren de la seua part i que els ajudaren.
· · ·
La tribu estava en crisi, no quedaven quasi persones, a soles 4, un xiquet, una dona, Siq i Gor, i el pitjor era que els 4 estaven malalts, Gor l’únic que pensava era en idees, idees per a salvar al grup, però cada vegada pensava que era més impossible. L’únic que menjaven eren les sobres de carn i fruites que quedaven del altre dia, aixina no teníen que eixir molt de la cova, ja que estarien arriscant les segües vides. Es va fer de nit i van haver d’anar-se a dormir. Al dia següent, Gor tenia pensat ensenyar-li coses principals a l’unic xiquet que quedava, però no va anar així, perquè quan es va
despertar, Siq no es trobava dormint, ni a la cova, aleshores li va dir a la dona que cuidara del xiquet perque anava a buscar a Siq. Fent aixó, estava deixant a soles a la dona i al xiquet, i eren preses fàcils. Gor va eixir amb la pell més abrigada que tenia, perquè era més grossa i també per a no caure malalt, perquè ell era molt llist i sabia que qualsevol cosa podia ser una catàstrofe.
Va córrer buscant al seu amic, no el trobava en cap lloc! Fins que, el va vore lluitant contra un os cavernari, i el primer que pensà, era que volia donar aliment a la petita tribu. Gor el veia de lluny, així que va utilitzar totes les segües forçes corrent per arribar el més ràpid possible. Mentres, Gor veia que Siq no tenia moltes forçes per la malaltia i, en un moment, Siq va ser derrocat per una urpada de l’os. Gor es va parar a vore si s’anava a alçar, perquè si habia mort, no tendria sentit anar a per l’os sense ajuda. Llavors, no va ser el cas, Siq havia mort, l’os estava menjant el seu cos, cosa que quan Gor es va adonar, va començar a plorar, va tornar a la cova i… No estaven, la dona ni el xiquet. Gor va pensar que havien sigut menjades per un animal, perquè habia sang al sòl. No podia més i, va decidir còrrer, còrrer fins trobar una altra cova poblada, per gent de la seua espècie o de la dels altres, els que tenien armes molt ben fetes i els que el xamán deia que eren molt llestos. Es va anar el més depresa possible, va caminar durant 2 hores però la seua malaltia no podia ser més forta. Gor va escoltar un soroll que va pensar que era la seua imaginació, però no o era, perque habia un grup de persones com ell parlant, alehores Gor va somriure i va pensar que el podien curar de la malaltia i que s’anava a salvar de la mort, però va sentir-se estrany per dins, tant estrany que va tindre que tancar els ulls i tombar-se a terra per un llarg llarg temps, i no va poder escoltar res, ni sentir res.
Aquesta historia va acabar mal, amb la seua mort, però gràcies a ell, prop de la Cova del Bolomor s’han trobat els seus ossos.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada