Em desperte. Alguna cosa està passant. La gent comença a aixecar-se. I de sobte, recorde.
Avui es celebrarà un dels esdeveniments més importants pel clan. Avui, al caure la nit, ens trobarem a la Cova Sagrada amb la Tribu del Lleons de la Caverna, una de les més fortes de totes les tribus, amb un motiu molt especial. Com la nostra tribu, anomenada la Tribu del Cérvol, no té massa membres, canviaran alguns de nosaltres, els més joves, per alguns dels seus xiquets, amb motiu de la supervivència de les tribus.
No puc quedar-me més temps gitada. Ila, la Sanadora, ens diu que ens donem presa. Hem d´eixir aviat per arribar abans que la Gran Bola Groga se´n vaja per l´oest..
Al posar-me dret note el fred de la pedra als meus peus. Arreplegue les coses vitals pel nostre viatge.
A la tribu no serem més de quinze nens, i tots hem d´anar-hi, doncs sols a la Cova Sagrada el Savi Crik podrà comunicar-se amb els esperits i conèixer quin xiquet serà l´escollit pels Esperits per anar-se´n a l´altra tribu.
Ara ja estem preparats. Eixim de la cova a on dormim tots junts, llestos per a començar a caminar.
-Nal, Nal¡- em crida ma mare, que vol mirar-me una volta més abans d´eixir. Les dos pensem el mateix: I si soc jo la que envien a l´altra tribu? I si soc jo la que els Esperits escullen, i no torne a veure la meva família?
Aquesta idea se´m va clavant al cap mentre camine. La gent està començant a treballar. Veig unes dones netejant peix amb rascadors. Uns homes fan ferramentes amb la tècnica musterniense, com hem fet sempre. Però al final ja no veig res. Solament els arbres i la natura.
Alguns caçadors van davant per si apareix una d´aquestes tribus de persones tan primes i roses. Però per ara tot està tranquil, menys un caçador que intenta capturar un pardal amb un bifaç.
De colp Crik s´atura. Ens diu que ja portem mig dia caminant, perquè la Gran Bola Groga està dalt del Cel, i nosaltres hem eixit a l´inici de la llum. Parem a descansar. Els caçadors encenen una foguera a on cuinar la carn dels pardals que han caçat, i d´algunes reserves que hem portat pel viatge. Primer mengen el caçadors, junt a Crik i Ila que ens acompanyen en aquest viatge. Finalment mengem nosaltres, els xiquets, que som qui menys aliments necessitem.
Continuem caminant i caminant. Ningú diu res. Supose que a tots se´ns passa el mateix pel cap. Fins i tot Crik, que sempre es mostra impassible, pareix agitat. És una ocasió molt especial la de fer un intercanvi com aquest.
Jo seguixc concentrada als meus pensaments, quan de sobte sent unes aclamacions molt fortes. Ja es veu al final, al peu d´una montanya, un gran forat a la paret. És la Cova Sagrada. A més, la Tribu dels Lleons arriba per l´altre costat. Finalment a arribat el moment.
No sé que està passant. Els savis porten reunits des d´abans de la foscor. Una llum ix de la Cova Sagrada. Cada volta és més intensa. I les ombres de dos homes es dibuixen a la paret.
-Els Esperits han decidit- comença el savi de l´altra tribu, qui té una pinta prou graciosa. –De la Tribu dels Lleons de la Caverna, “Ells” han escollit Ur-
De sobte, un nen de vora la meva edat, ix d´entre els de l´altra tribu. Intenta dissimular la seva tristor, però unes llàgrimes s´esvaren per les seves galtes.
-I de la Tribu dels Cérvols- ara és Crik qui parla- “Ells” han decidit que aquell que se´n anirà amb l´altra tribu es....Nal-
Sent que el meu cap dona voltes. Se´m acumulen milers de pensaments alhora: No vaig a tornar a la nostra cova? No podrien haver escollit els Esperits a un altre? Perquè he d´anar-me´n? Jo em vull quedar a la meva tribu¡
Una sensació estranya ompli el meu cos: sé el que he de fer, però els membres no hem responen. Tot el món em mira amb ulls expectants. Volen que faci alguna cosa. Tant de bo haguera pogut reaccionar com l´altre xiquet, Ur, però no puc. Jo no puc...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada