Any 750 dC
Tot va començar un càlid dia de l'estació assolellada. En la que de bon matí un raig de color blau sortí per la finestra, un raig de llum blau que era reflectit per la cúpula d'una de les ciutats més dels territoris de la nostra religió.
A poc a poc vaig anar obrint els ulls amb poca gana però per obligació. Vaig eixir al carrer i tota la gent estava com a boja cap amunt i capbaix així que em vaig proposar preguntar a un comerciant. Ell em digué que hi havia començat una revolució. Un tal Abu Abas havia entrat a tots i cadascun dels palaus importants del nostre territori i havia matat a tots els omeies que hi quedaven. Ja entenia a la gent, normal que estigueren a terroritzats. Qui ens governaria ara ? No sé el motiu però amb les declaracions del comerciant vaig començar a espantar-me.
Per Al·là no m'havia presentat sóc Karim un arquitecte molt famós a la meua ciutat. Des de menut dissenyar edificis havia sigut la meua passió, als meus 5 anys ja s'havia dibuixar . Vaig decidir continuar amb les investigacions dels mesopotàmics i els perses dibuixant arcs,amb diferents tipus de decoracions. Visc al segon cercle de la ciutat en una xicoteta casa en la qual vivim jo i les meues dones Fàtima i Collana. Amb les quals sóc prou amable. Senzillament perquè em passe el dia admès als meus pensaments i als meus dissenys.
Em vaig assabentar que s'estava buscant un arquitecte per dissenyar una mesquita per a la qual seria la segona capital dels nostres territoris ahí o vaig veure tot claríssim era la meua oportunitat de brillar. Em presentaria amb els meus esbossos a les proves i els demostraria que sóc el millor que podrien trobar en tot el terreny.
Havia arribat el gran dia, amb tot preparat no havia pogut pegar ull en tota la nit. Vaig agafar els esbossos dels diferents tipus d'arcs i mesquites que havia dissenyat i d'altres que hi havia construït anteriorment en altres ciutats menys importants del nostre imperi. Per sort o per desgràcia tot va eixir d'allò més bé em donaren el treball i em digueren que en tres dies hauria d'entregar uns esbossos complets i detallats de com seria la mesquita principal. Tres dies sense dormir i unes bosses als ulls innombrables.
Però allí estava jo amb els meus fulls de palmera d'avall el braç i esperant, esperant que acabar-ha l'hora d'oració matutina. Per ensenyar-li el meu treball al califa de Bagdad. Li van agradar així que eren els esbossos oficials de la mesquita principal. Em cità per donar-me algunes indicacions que li faltaven per a estar perfecte. Tot estava a punt, podíem començar a treballar. Com no vaig decidir ser arriscat i vaig col·locar arcs per tot arreu arcs ací i arcs allà. Hi vaig intentar construir una estructura sòlida que suportara el pes d'unes quatre plantes més. Però com es diu les coses no em van eixir com jo esperava. Les estructures no eren sòlides i caien a poc a poc així que vaig anar a comprovar perquè hi passava això. Sense donar-me quasi comte una pedra caigué al meu cap i amb aquesta tot l'arc. I fins ací us puc contar,espere que les meues dones hagen vetlat per mi.
Però estigueu segurs que encara que estic al cel seguisc dissenyant palaus i cases per als habitants de la ciutat més gran de tots els temps.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada