El gall canta per segona vegada, ja és l'hora de començar un nou dia!
Em dic Elísia, visc a Constantinoble a l'època de Justinià II a l'any 706. Sóc la mestressa de la casa d'un dels més importants i reconeguts comerciants de la Ruta de la Seda.
La meua feina a la casa és la supervisió de la resta de la gent que hi treballa. Sóc l'encarregada de què tot estiga correcte i no li falte de res al senyor i a la resta de la família.
El primer que olore cada matí en obrir els ulls és l'aroma de canella, llorer, comí ..., el senyor les porta a cabassos dels viatges que fa a la terra dels partos i més enllà. M'agrada aquesta sensació, és molt agradable i característica d'aquesta casa. En entrar a la cuina Maria, la cuinera, està als fogons, li done el bon dia i vaig cap al saló menut de la casa per parar la taula per al progeuma. Aquesta feina és cosa meua. En acabar i quan tots ja estan a taula vaig cap a la cuina per dir-li a Maria el que ha de preparar per al geuma de hui, les dues decidim pollastre al forn amb comí i pebrella, d'acompanyament carxofes, la setmana passada les vaig confitar amb sal, oli verd i comí, hui estaran perfectes per a menjar-les.
Una vegada que tots a la casa tenen les tasques manades, em dirigisc al barri de la Pera per a comprar el necessari per a aquesta nit, el senyor té convidats importants que vindran a comprar-li les meravelloses teles de seda, les perles de la Xina... que ha portat del seu últim viatge. Entre ells estarà la mà dreta del basileu i el nou patriarca de Constantinoble.
En arribar a la Pera compre manetes de porc, corder i peix, a més a més també compre anous, formatge i mel per a fer els postres. Quan ja ho tinc tot, pague al comerciant amb les noves monedes de l'imperi el "Sòlid bizantí", en elles apareix per l'anvers la cara del Nostre Senyor i pel revers la de Justinià II. En arribar a la casa li ho deixe tot a Maria perquè prepare el Deipnon, jo vaig a parar la taula del gran saló, no pot faltar cap detall, pose el nou joc de taula, les ponxeres per a rentar-se les mans, i aquestes les òmplic amb aigua perfumada, trac les copes d'or i al mig de la taula el vi de l'illa de Samos, del calaix del moble trac el nou utensili que tan de moda està a la classe alta de la societat de Constantinoble, es tracta d'un metall amb quatre pues que serveix per a punxar el menjar. Quan ja està tot a punt al saló gran vaig cap al menut, ací prepare la taula per a la resta de la família, al banquet només poden estar els hòmens, ja que és un sopar de negocis.
A la cuina Maria ja ho té tot a punt, reb la meua conformitat de com queda tot. Ha fet un bon treball! Criden a la porta, a poc a poc arriben els convidats. Confie en que el senyor tinga tant d'èxit com l'última vegada!
El primer que olore cada matí en obrir els ulls és l'aroma de canella, llorer, comí ..., el senyor les porta a cabassos dels viatges que fa a la terra dels partos i més enllà. M'agrada aquesta sensació, és molt agradable i característica d'aquesta casa. En entrar a la cuina Maria, la cuinera, està als fogons, li done el bon dia i vaig cap al saló menut de la casa per parar la taula per al progeuma. Aquesta feina és cosa meua. En acabar i quan tots ja estan a taula vaig cap a la cuina per dir-li a Maria el que ha de preparar per al geuma de hui, les dues decidim pollastre al forn amb comí i pebrella, d'acompanyament carxofes, la setmana passada les vaig confitar amb sal, oli verd i comí, hui estaran perfectes per a menjar-les.
Una vegada que tots a la casa tenen les tasques manades, em dirigisc al barri de la Pera per a comprar el necessari per a aquesta nit, el senyor té convidats importants que vindran a comprar-li les meravelloses teles de seda, les perles de la Xina... que ha portat del seu últim viatge. Entre ells estarà la mà dreta del basileu i el nou patriarca de Constantinoble.
En arribar a la Pera compre manetes de porc, corder i peix, a més a més també compre anous, formatge i mel per a fer els postres. Quan ja ho tinc tot, pague al comerciant amb les noves monedes de l'imperi el "Sòlid bizantí", en elles apareix per l'anvers la cara del Nostre Senyor i pel revers la de Justinià II. En arribar a la casa li ho deixe tot a Maria perquè prepare el Deipnon, jo vaig a parar la taula del gran saló, no pot faltar cap detall, pose el nou joc de taula, les ponxeres per a rentar-se les mans, i aquestes les òmplic amb aigua perfumada, trac les copes d'or i al mig de la taula el vi de l'illa de Samos, del calaix del moble trac el nou utensili que tan de moda està a la classe alta de la societat de Constantinoble, es tracta d'un metall amb quatre pues que serveix per a punxar el menjar. Quan ja està tot a punt al saló gran vaig cap al menut, ací prepare la taula per a la resta de la família, al banquet només poden estar els hòmens, ja que és un sopar de negocis.
A la cuina Maria ja ho té tot a punt, reb la meua conformitat de com queda tot. Ha fet un bon treball! Criden a la porta, a poc a poc arriben els convidats. Confie en que el senyor tinga tant d'èxit com l'última vegada!
Molt bé com sempre Gema, ja saps que sóc fan de les teues redaccions :)
ResponEliminaM'agrada moltissim la idea de la meua vida a Constantinoble/ un dia a Constantinoble. Els teus alumnes una meravella! M'agraden molt aquestes redaccions. Meu apunte per a la meua classe!!
ResponEliminaÉs una activitat molt productiva i interessant, a la majoria els agrada prou. Gràcies per el teu comentari.
Elimina