Jo soldat de cavalleria Victorio, vaig a contar un dia en la meua vida en Constantinoble. Jo era un soldat del l’imperi bizantí dirigit en l’epoca de l’emperador Justinià que va governar juntament amb la seua dona Teodora entre els anys 527 i 565. Justinià va intentar reconstruir el nostre exèrcit dirigit pels generals Belisari i Narses , vam derrotar als vàndals al nord d’Africa, també als ostrogots a Itàlia i als visigots al sud d’Hispània . Defensàvem les fronteres de l’imperi romà.
Jo no vaig decidir ser soldat, em van obligar quan en un moment donat van entrar uns soldats a les nostres cases per a reclutar-nos i fer-nos formar part de l’exèrcit, ma mare va plorar molt, i a partir d’aquell dia visitava la església més respresentativa d’aquella época, “Santa Sofia”, construïda per Justinià,i caracteritzada per la planta de creu grega i coronada per cúpules, i el mosaic que era el element més decoratiu d’aquella església on ma mare anava a rezar tots els dies i demanar perquè no em mataren en les guerres.
El meu exèrcit s’organitzava en: infanteria, cavalleria, aritilleria, unitats d’èlit i mercenaris.
La vida no em va anar malament i em van formar per a ser un soldat de la cavalleria, “els trapezites”, erem cavalleria lleugera, teniem escasa armadura perquè la nostra prioritat era la movilitat i poder córrer, i això m,agradava, per a mi era com una carrera diaria amb el meu amic de companyia i batalles que era “Kursor”, el meu cavall, que en llatí significa:cami…velocitat..carrera..
Degut a la meua valentia i la meua habilitat vaig ser un gran esportista en l’hipòdrom de Constantinoble,construit per Septimio Severo on es feien carreres de carros, i el nostre cavall i jo sempre participavem, i també guanyavem.
A part de cuidar les ciutats, l’imperi i les batalles, també ens dedicavem a treballar en el “thema”, que era un terreny que ens entregaven als soldats per al cultiu, no erem els propietaris però debiem treballar-los , així després anavem als centres urbans a comprar als mercats algo de verdura i cereals i productes de seda, pagant en monedes bizantines.
Al fi, vaig tindre molta sort de poder viure totes aquelles coses, cosa que altres amics soldats van ser morts en les batalles.
Una història molt interessant sobre l'exércit, Víctor!!
ResponElimina