La meua vida a Constantinoble, Pablo Faus Faus 2nB

Jo sóc Jace Obelius Risto; Jace que vol dir sanador; Obelius, que vol dir fort, amb coratge i afany de lluita; i Risto que vol dir, el que sap escoltar . Fill de Bemus, comerciant, i de Georgeanne, agricultora. Pese uns dos artaba (són uns 57.5 kg en total) i mesure uns 6 spithamai (que en total serien uns 140 cm). Visc a un poble prop d’Atenes al regnat del basileu Constantí IX al 1050.

El meu pare m’ha contat com és el seu treball. Ell se’n va a Constantinoble al mercat dels bàrbars de l’Orient per aconseguir seda i eines per a ma mare i per vendre-les per més diners a Atenes, Tessalònica i, de vegades, a Roma. Els viatges duren mesos, cosa que m’ha donat temps per anar a l’escola, aprendre a llegir, saber què va ocórrer al regnat de Justinià i les seues idees de la renovació de l’antic Imperi Romà, conèixer gent i apuntar-me a les carreres de quadrigues. 

Ma mare treballa una minifundis amb mi. Treballem amb eines de fusta (o de coure quan mon pare en porta) les plantes que trobem, bé siguen cebes, llimes o peres. També va aprendre a cosir, com li va ensenyar la meua àvia. I per això sempre demana el pare que quan vinga que ens porte un teler perquè el de l’àvia és de pedra i fusta i està una miqueta massa gastat. A més, demanava una galleda nova i més gran, perquè ma mare la tenia de mig modi (que aprox. eren 4 litres) i la volia de dos modis y mig (aprox. 20 litres en total).

I jo, he estudiat el necessari a escola i només he pogut parar, me n’he anat a l’Hipòdrom de Constantinoble, aprofitant els viatges del meu pare, i els he demanat als blaus entrar a l’equip. He fet la prova de preguntes i m’ha eixit molt bé, però no sé si aprovaré la prova pràctica. I és que jo no sé controlar els cavalls molt bé. Així i tot, he pregat ajuda a Déu perquè m’ajude. Al moment de començar, m’he posat una mica nerviós, perquè havia molta gent, encara així, l’entrenador m’ha dit que estava molt bé, ja que la primera peça en caure ha sigut una roda i a la volta número cinc. Estic molt content, m’han acceptat dins l’equip i puc jugar amb els blaus.

Aquesta nit podré dormir segur i en pau degut a que al cel on es troben les estrelles que podem observar de nit hi ha un Déu que ens escolta i ajuda per portar-nos bé amb ell.

Al dia següent:

Hui m´he alçat millor que ahir, cosa molt estranya. He anat caminant a la tenda del pare, per demanar-li permís per comprar-me un carro. Però quan he arribat, no hi havia ningú. He anat prop del camp de ma mare i tampoc l’he trobada, ni a ella ni a les companyes. A continuació m’he dirigit a l’església més propera i no hi havia ningú. En un moment d’arravatament, he cridat a més no poder el nom del meus pares, dels meus oncles i els dels meus cosins. He agarrat un carro i m´he anat a l’eixida de la carretera empedrada i he posat rumb al poble del costat. Però seguia sense aparèixer ningú ...