En un moment vaig recordar tot el que em deia el meu pare,però ja era molt tard perquè...però millor començar pel principi.
Hola,sóc Comito.La xicoteta de la família.Tinc quinze anys. El meu pare, August, feia carreres de carruatges a l'hipòdrom de Constantinoble i participava a l'equip blau i per últim ma mare Justiniana que feia tot el treball de casa.Aquesta era la meva família,jo no tenia germans ni germanes,però per a mi era suficient tindre la família que tinc.En aquest moment regnava Alejo V, que el van coronar uns quants dies abans. Nosaltres vivíem a Constantinoble, era la ciutat més gran i bonica que hab¡via vist mai.Hui mon pare tenia que anar a un altra carrera, era molt entretingut,però algunes vegades les persones eixien ferides i algunes altres fins i tot es morien. Menys mal que aquesta vegada no va ser així. La carrera va ser molt interessant,en un moment un dels verds anava adelantant al meu pare i quasi el lleva del camí i el tira a terra,però mon pare va mantenir l'equilibri i va continuar.Quasi al final August va agafar forces I el seu equip va guanyar. Tots estàvem molt contents I vam anar a casa per celebrar-ho. Ma mare va posar a la taula pa,oli,vi i olives. Tots estàvem molt feliços i ens vam anar a dormir.L'endemà ens vam alçar tots,però no vam trobar a mon pare.Jo estava molt nerviosa per si li havia passat alguna cosa. Després ma mare I jo vam anar pels carrers buscant-lo i per fi el vam trobar pels carrers de Constantinoble, gitat. No respirava ,estava ahí a terra sense moure. Jo no em ho podia creure, que no podia veure'l mai en la meva en la meva vida. Ma mare estava molt trista encara que com no ens podíem mantenir es va casar una altra vegada. Més endavant cada vegada m'agradava més i més el meu nou pare, Nàrses,però mai anava a oblidar a August.
Uns dies després com no tenia res que fer vaig anar a passejar per la costa de Constantinoble I des de lluny es veien dos punts negres. Jo com no sabia que era això,vaig continuar el meu camí. Quan ja vaig tornar a casa no hi havia ningú.Seguidament ma mare va tornar a casa i ens vam assabentar que Nàrses ens va abandonar,perquè va escoltar que anaven a saquejar Constantinoble. Nosaltres ja no sabíem que anàvem a fer soles en aquell moment.L'endemà ens van despertar uns crits i quan vam eixir vam veure com els enemics van saquejar Constantinoble,anomenant-se Quarta Creuada. Primer van saquejar l'hipòdrom que per a mi era el lloc més important,ja que va ser el lloc on mon pare es passava els millors moments de la seva vida.Estava molt nerviosa i ens vam a posar a córrer per intentar escapar,però a ma mare ja la havien agafada.Jo cada vegada tenia més por.Unes hores després,quan ja pensava que s'havien anat vaig escoltar sorolls.Eren passos,uns forts i pesats passos que s'escoltaven com cada vegada estaven més a prop.De sobte vaig recordar el que em deia el meu pare:"Rendir-se no és una opció".Vaig agafar forces i em vaig alçar vaig començar a córrer,no escoltava res encara que veia la gent córrer per a tots els costats.A part de l'hipòdrom van saquejar moltes cases i esglésies incloent a Santa Sofia.Vaig parar una altra vegada i ja era molt tard.
En un moment vaig recordar tot I cada u dels moments de la meva vida,i vaig entendre que anava a anar al més enllà, tenia por però no estava trista ja que ara podia juntar-me amb els meus pares al cel i podríem començar des de el principi un vida millor.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada