Aquesta història es desenvolupa en el període en el que Alexandre el Gran estava en tota la seua esplendor i anava conquerint imperis per tot Orident. Alexandre va ser Rei de Macedònia des de el 336 a.C i es va convertir en un personatge molt important gràcies a les seues conquistes militars com ara la de l’Imperi Persa amb l’ajuda del poble grec. Inicià així un extraordinari intercanvi cultural en el qual els grecs es van expandir pels àmbits mediterrani i proximoriental, anomenat aquet període com Període Hel·lenístic. Alexandre es convertí en senyor de Persia, Siria, Egipte i Mesopotamia aplegant fins a L’Índia.
Bé, donç mentre Alexandre el Gran es dedicava a conquerir món, allà per l’any 328 a.c, hi havia un xiquet anomenat Apóstolos que va viure una història molt trista. Apóstolos vivia en la ciutat d’Atenes que en eixe moment, encara que havia crescut i s’havia estés al peu de la meseta sobre la que estava construïda, conservava encara el seu aspecte d’aldea amb carrers estrets i tortuosos i cases baixes amb façanes irregulars. Igual que totes les polis de l’època, tenia una plaça anomenada àgora on coincidien els ciutadans en actes de participació col·lectiva i on també s’instal·lava el mercat. Aquesta àgora estava rodejada de temples, construccions civils i una font de nou canyos que arreplegava les aigües d’un brollador sagrat. Era habitual que cada polis tinguera una acròpolis que era un espai elevat com defensa natural, normalment emmurallat i on hi havia els edificis més importants i sagrats i on es refugiava la gent en cas d’atac. L’acròpolis ateniense albergava un santuari, el recinte sagrat que era sede de la protectora i patrona de la ciutat: Atena i per la que la ciutat es deia així. Per suposat no faltava en Atenes un teatre, temples i un barri residencial.
Apóstolos era membre d’una família de metecos, és a dir, els seus pares eren persones lliures i estrangeres que vivien en Atenes de manera permanent. La seua família es dedicava al comerç de productes alimentaris. Havien de treballar molt perquè havien de pagar uns impostos que els ciutadans no pagaven i a més no tenien drets polítics.
Una nit com qualssevol altra, Apóstolos estava en la seua casa feta d’atovó i amb sostre de fusta, concretament en la seua habitació oberta a un pati interior decorat amb columnes i anomenat peristil com la resta d‘habitacions i situada al fons del habitage en la zona anomenada gineceu, quan de sobte va sentir un soroll molt estrany. Es va alçar i es va aproximar, arrabassant la sala dedicada a rebre visites, a la part més accessible de l'habitage formada per un vestíbul i un menjador. La lluna estava tan gran que la seua llum entrava per les finestres sense cristals i el va cegar encara que les finestres estaven a una altura que protegia la intimitat familiar. Com Apóstoles no trobà l’origen del soroll va decidir tornar a la seua habitació sense abans tropeçar amb un dels pocs baguls on guardaven roba i amb alguna cadira de fusta, per tornar a gitar-se al seu llit que no era més que un catre de fusta amb un fi matalàs. L’endemà es va alçar com sempre quan eixia el sol, va fer els seus exercicis de gimnàstica, es va llavar amb aigua del pou i va desdejunar pa amb oli acompanyat per figues i olives. A continuació es va vestir amb una espècie de tela mal cosida lligada al muscle i amb un cinturó anomenada xitó i damunt es col·locà un rectangle de llana envoltant-lo anomenat himation. Finalment es va dirigir a l’Agora on el seu pare ja havia muntat la parada per a vendre el menjar i així poder ajudar-lo.
Quan tornava a casa va vorer que un tros de sostre havia caigut i molta gent al voltant cridant i plorant. Es va acostar temerós del que anava a trobar-se i va vorer el cos de sa mare mort al costat de les pedres i la fusta. Van passar molts anys i Apóstolos no va poder superar la mort de sa mare ni tampoc entenia per què Atena no els havia protegit, així que va tornar al punt més alt de l’Acrópolis i es va tirar pel precipici. Mai el varen trovar pero des de aquell dia hi ha dues estreles que creuen el cel d’Atenes totes les nits.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada