Hola soc Nerea i visc a la Grècia Hel·lenística, és el cinqué any de regnat d’Alexandre el Gran. Alexandre el Gran s’ha anat amb altres soldats, hoplites i cavalls per l’Hèl·lade.
Visc a la polis d’Esparta, els carrers de la meua ciutat són molt amples i amb el sòl de pedra, i hi ha una àgora al centre de la ciutat anomenat. També hi ha un teatre a les afores del centre de la ciutat. El déu de la meua ciutat és Ares. Les cases de la meua ciutat són normal de tamany, tenen un pati central i hi ha una sala per a les dones, anomenada gineceu i una sala per als homes anomenada, andró. A les cases hi han moltes finestres per a que tinguem llum a les habitacions.
A la cuina de la meua casa sempre hi ha una flama encesa en honor a Hestia. Els llits de la meua casa no són els millors del món encara que puc dormir bé. Hi un lloc al saló on posem un foc per a calfar-nos un poquet. Jo sempre m’alce i la meua mare està cuinant el menjar, ja que vivim tota la família a la mateixa casa, més endavant porte a les meues filles a l’escola, ja que els meus fills als 7 anys es van haver d’anar de casa. Normalment mengem una sopa de sang encara que no és molt bona però no tenim moltes més coses per a menjar. Jo duc un vestit llarg de color blanc amb la pota oberta i el monyo llarg i solt. A vegades vaig a la casa del meu avi a visitar-li, ell és un dels ancians de la gerúsia.
Jo no tinc un treball, l’únic és que quan porte a les meues filles a l’escola torne a casa a ajudar a la meua mare (ja que vivim juntes) a realitzar el menjar i realitzar treballs a casa.
Un dels temples més importants de la meua ciutat és el temple d’Atenea Chalkioikos, és un temple en honor a Atenea la deessa de la guerra, la civilització i de la saviesa. Està construït a l’acròpolis d’Esparta i les columnes són d’estil dòric.
Jo he passat molts moments estranys per la meua vida com que els meus fills s’hagueren d’anar als 7 anys de casa i jo estiguera amb les meues filles a casa. La meua vida és molt apassionant i m’agrada molt encara que no puga estar molt de temps amb els meus fills.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada