Hola sóc Athan, un xiquet de dotze anys al que cada nit el mateix somni apareix a la meua ment. Ser coronat amb la corona de fulles d'olivera que envien els Deus de l'Olimp per haver-hi completat el pentatló, que és una modalitat olímpica de carrera, salt, llançament de disc, llançament de javelina i lluita.
L'alegria inunda els carrers de la meua polis, Atenes, acabem de guanyar la guerra contra els perses, gràcies als ciutadans que han votat que sí que volien anar a la guerra, i defendre el pas d'Europa cap Àsia i les rutes de mercaderies pel Mar Mediterrani.
Com ja he dit abans visc a Atenes, una polis molt important, rodejada per una gran muralla de 6 km de llarg amb 15 portes. La ciutat s'organitza en espais religiosos, socials i habitatges, el carrer més important és la Via Posa Nate Naica que creua l'àgora, que és una zona oberta amb arbres d'ombra i bordejada per temples i pòrtics en honor a distints herois i deus, però també és per a mi el lloc que visite cada dia amb el meu pare, perquè allí és on es fa el mercat.
També tenim una zona molt important en el més alt de la muntanya, que és la gran escalinata que arriba als propileus que és l'entrada a l'Acropolis, on es troba el temple a Atenea Niké, el temple d'Artemisa i el més important de tots, el Partenó dedicat a la Deessa Atenea.
També compte'm amb un teatre i un temple que estan acabant dedicat al Zeus olímpic.
Però aquest somni ha sigut frustrat pel meu pare que sempre ha volgut que jo continuara amb la tradició familiar, ser un mercader més a la plaça.
La casa on visc és una casa construïda en adobe, és a dir feta de fang i palla, té dues plantes, amb un gran pati central descobert. El sòl és d'argila i la teulada és a dues aigües amb les teules de fang, el sostre està subjecte amb bigues de fusta. És una casa molt lluminosa i airejada.
Mon pare té una zona reservada en la casa anomenada andró i ma mare té una altra anomenada gineceus.
Cada dia m'alce molt prompte per anar amb mon pare a la terra i collir la verdura per a portar-la a l'àgora i vendre-la en el mercat.
El que més m'agrada menjar és el peix que ma mare ens cuina cada dia amb verdures i llegums.
La meua il·lusió és ser un gran atleta i cada dia em dirigeix a les zones on estan entrenant per a mirar-los, perquè encara que mon pare vol que seguisca la tradició familiar, jo vull ser atleta i anar a Olímpia a participar en les olimpíades.
Anys després...
I quasi sense saber com he arribat ací, el meu somni s'ha complit, sóc un dels participants dels jocs olímpics d'aquest any, batallaré per defensar la meua polis i poder coronar-me així com un dels millors atletes dels temps.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada