Any del nostre senyor 1492. El 3 d'agost vam començar l'expedició dirigida per Cristòfor Colom des del port de Palos de la Frontera. Aquesta expedició estava financiada pels reis Catòlics: Isabel i Fernando els quals regnaven a Espanya. Entre les tres carabel·les: La Pinta, La Niña i La Santa Maria anavem 90 mariners, jo entre ells.
Jo viatjava en La Santa Maria la carabel·la dirigida per Cristòfor Colom amb 38 mariners més. Aquesta era molt gran i Cristòfor em va dir que era molt pesada per això era la més lenta. Aquesta tenia uns 22m d'eslora i una alçada de 27m al pal major i podia transportar fins a 120 tonelades. Es va construir a Galícia.
Jo sóc Martín el reboster, la meua rutina era despertar-me amb el so de la campana, resar i fins ací tots igual. Després cadascun feia la seua feina i la meua era la de repartir el menjar entre tots. Nosaltres portàvem un blusó, un capell i no portàvem sabates. La majoria dormíem a la coberta i menjàvem peix, llegums, vi, aigua, oli, pa, arròs i poc més.
Cristòfor Colom era un xiquet genovés d'una família teixidora al qual li encantaven els vaixells i tot allò relacionat amb la navegació, com els portolans, els astrolabis, la brúixola...coses que jo havia aprés en aquest viatge. En un viatge a Lisboa se li va ocórrer la idea d'investigar que hi havia a l'oceà Atlàntic. Aleshores va anar a Portugal on li van negar la seua participació i amb la mort de la seua dona se'n va anar a Castella, França i Anglaterra per veure si algú estava interessat en la seua expedició. Finalment els reis Catòlics van acceptar el projecte i amb 40 anys va començar l'expedició.
Vam estar 33 dies fins que vam veure terra. En aquest període va haver una revolta perquè tots estàvem famèlics i cansats. Va ser molt dur, a més a més jo estava molt nerviós des de que vam començar el viatge. El dia 40, és a dir el 12 d'octubre de 1492 vam arribar a una illa la qual van anomenar San Salvador perquè ens va salvar. Ens van rebre uns indígenes que tenien un color de pell més fosc, no enteníem el que volien dir-nos i portaven una roba molt extranya, a més a més tenien un menjar molt exòtic.
Ells eren prou amables, anaven quasi nus, només portaven roba a la part inferior del cos i també portaven collars, màscares, llances... Es feien anomenar taïnos i tenien unes cases formades amb fulles de hinea, fusta d'arbres i canella cimarrona, també tenien els bohios que eren circulars i els caneys que eren més grans i rectangulars on vivia el cacique, que era el cap de la tribu. Ells eren politeistes, és a dir, que creien en més d'un déu. Caçaven roedors, aus, serps...jugaven a la pilota i ballaven.
Al tornar vam tindre molta por, pensàvem que ens moríem perquè La Santa Maria on viatjàvem va naufragar el 25 de desembre de 1492. D'aquesta expedició vam portar al nostre país tomaca, creïlla, dacsa... i esta va ser el principi de moltes expedicions. Al segon viatge de Colom em van proposar anar amb ell, però jo em vaig negar perquè encara que m'havia agradat l'experiència, no tenia el mateix esperit aventurer que avans i volia escriure com havia sigut la meua experiència. Espere que algú ho llija en un futur i ens recorde.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada