Any del nostre señor 1492, jo sóc Flavi i vaig a contar el viatge amb el explorador Cristòfor Colom. Vaig a començar dient que estaven regnant els Reis Catòlics a Espanya.
Vaig embarcar en una expedició de tres naus que va eixir del port de Palos de la Frontera (Huelva) el 3 d’agost de 1492. La meua nau es deia la Santa Maria. Les altres dos naus de l’expedició s’anomenaven la Pinta i la Niña i eren caravel·les. La nostra expedició contaba amb 87 homes, entre aquests hi havia un boticari, un cirujà, un escribà, un sastre i un traductor, però no hi havia cap dona ni soldat esclesiàstic.
La nostra embarcació Santa Mria tenia unes veles cuadrades que li donaven velocitat, i unes veles triangulars que servien per a maniobrar en cas de que fora necessari, la part de la bodega servia per a enmagatzenar aliments i facilitava que els viatges foren més llargs i arribaren més lluny. L’eslora era d’uns 30 metres. La meua funció dins del vaixell era controlar la brúixola per a poder orientar la direcció de l’expedició, un altre instrument de la meua funció eren els portolans que són mapes de navegació. Altres instrumens de navegació eren els quadrants i l’astrolabi. Treballavem per torns de matí i de nit, i quan no treballavem descansavem i menjavem, i aquesta era la meua rutina diària.
Cristòfor Colom va ser un explorador que no està clar si era genovés o català, ell partia de la idea de que la terra era redona. Era fill d’un comerciant, va preparar un projecte de navegació cap a l’oest i com el rei de Portugal li’l va denegar, li’l va oferir a Isabel la Catòlica. Van signar un acord que el van anomenar les Capitulacions de Santa Fe. Va fer quatre viatges. I va morir en 1504 sense saber que havia descobert un nou continent i arruinat.
El nostre viatje cap a unes noves terres va durar un mes més del previst, vam eixir el 3 d’agost i vam arribar el 12 d’octubre, pensavem que havíem arribat a Cipangu (Japó) però era l’illa de Guanahaní batejada com a San Salvador. Vam travessar l’oceà Atlàntic i vam explorar algunes illes del mar Carib. Al arribar em va sorpendre els arbres molt verds i moltes aigües i fruites molt variades.
Els habitants de l’illa no portaven armes, tampoc les coneixien, les seues armes eren unes vares sense ferro amb la punta feta d’una dent de peix. Aquesta civilització nova eren els malles, eren artesans hàbils i la seua economia es basava en el cultiu de dacsa, cotó, cacau i tomaca. S’organitzaven en ciutats independents. I el comerç era molt actiu entre les ciutats. Només vam arribar es van acostar a nosaltres i l’almirall els va dir que ens prengueren com amics, els va donar uns bonets rojos i unes boletes de vidre i altres coses de poc valor i ells van quedar molt agraits.
Aquest viatge va ser molt especial en la meua vida perquè vam passar moltes calamitats al llarg de tot el viatge, però va ser un eseveniment històric perquè va ser la primera vegada que els europeus arribavem a un nou continent, continent americà. Partir d’aquest descobriment es va establir noves relacions comercials i es van introduïr nous productes que no existien en eixe moment a Europa, com la creïlla.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada