Em dic Hel·lenio, i el meu governant és Alexandre el Gran.
És el cinqué any de governació d'Alexandre el Gran, fill de Filip II, en l’época hel.lenística.
Filip II, va morir enverinat, en Pel.la, mai es va saber qui ho va enverinar, i a partir d'ací, ho va substituir el seu fill Alejandro.
El nostre rei, va estar molt preparat per a governar, Fill i successor d'Olímpia d’ Epiro i Filip II de Macedònia, el seu pare el va preparar per a regnar proporcionant-li experiència militar i encomanant a Aristòtil la seua formació intel·lectual.
Escultura de Alexandre el Gran
En quant a la seua educació militar, la seua educació va ser inicialment dirigida per Leónidas, un auster i estricte mestre macedoni que feia classes als fills de la més alta noblesa que el va iniciar en l'exercici corporal però també es va encarregar de la seua educació.
Les seues conquestes més importants, van ser:
La Batalla de Granic.
La batalla de Pel.la
La batalla de Issos
La batalla de Menfis
La batalla de Gaugamela.
Jo soc de de Macedònia. La vida en la polis gira al voltant de l'Àgora: és la plaça que estava en el mercat, i la gent passeja, i fa molta vida social. Està la stoa, on es fan tot tipus de transaccions comercials, de compra i venda de mercaderia.
Antigua ágora grega.
L'acròpolis, és la nostra zona sagrada i està en la part més elevada de la ciutat, i serveix per a protegir d'un atac. Està situada a la muntanya, és un recinte emmurallat.
La meua ciutat té un buleuteri que és on es reuneix el consell, i un teatre, gimnàs, on s'entrenen i es formen també els esportistes, atletes, lluitadors, que es preparen per als Jocs Olímpics. , l'estadi, la biblioteca, on van els filòsofs,i jardins públics Els carrers són amples i rectes amb cases quadrades i rectangulars. El patró de la nostra ciutat, és Macedón, fill del Déu Zeus, al qual venerem. Les cases de la meua ciutat, tenen un pati interior, on entrava la llum per les finestres. Il·luminem la casa amb torxes, quan necessitem llum, que funcionen amb resina. També utilitzem ciris de cera. La teulada era de teula, i inclinat, per a la pluja, perquè plou bastant. Les parets estaven fetes de guix, pintada de blanc.
Casa antiga Grécia
Recorde la meua casa, perquè des que vaig partir a la guerra a lluitar com a soldada de l'exèrcit d'Alexandre el Gran, no he tornat, que jo estic sempre en el andró, el meu lloc, on han d'estar els homes. A la meua casa, viu amb la meua dona, Elisa, que sempre està en el gineceu, el seu lloc, on ha d'estar la dona i cuidant del meu fill Antipro, que té 6 anys…La meua dona, fa la roba per al meu fill i per a ella, i ho fa amb els telers.
Com jo soc soldat, la meua indumentària consta de:
Un casc
Un escut
La cuirassa
La túnica
La meua espasa
Una llança
Quant a l'alimentació, el menjar es compon de pa i de l'acompanyament ,i opson. Opson és tot aliment que no fora pa: olives, all, cebes, llegums, formatge, carn, peix, fruita .Som molt aficionats a les espècies, les utilitzen habitualment per a aromatitzar els guisats, fins i tot el safrà en sopes de peixos i mariscos, que també consumim cuinats o simplement cuits i amanits amb cítrics com la llima. La meua alimentació es compon de:
Alimentació en la Grécia antiga
Un desdejuni, compost de pa de pist mullat en aigua de vi pur; al qual eventualment se li agrega figues o olives. Soc matiner: m'alce normalment a l'alba i faig uns lleugers exercicis gimnàstics. Després de llavar-me amb aigua del pou de la casa, em prenc el desdejuni. Un esmorzar , al migdia o al principi de la vesprada i que el prenem prou ràpid. I per finalitzar,un sopar , el menjar més important i copiós del dia, que té lloc generalment a la caiguda de la nit. A casa, tenim un altar dedicat a la nostra deessa de la llar, Hestia, i als seus avantpassats. Sempre tenim una flama encesa perquè protegisca la nostra llar.
Quan torne a casa, si els deus volen que torne de la guerra, faré el que solia fer abans d'anar-me a lluitar amb l'exèrcit: Quan era a la ciutat, les meues rutines, eren anar a l'àgora, a reunir-me amb alguns companys de batalla, per a parlar de les nostres batalles. Quan torne a la polis, ja podré parlar de les batalles passades. En el temple, solia anar a rendir culte al nostre Déu, Macedón, fill de Zeus.
Jo soc soldat de la falange macedònia, i la meua vida és l'exèrcit i lluitar batalles. Em paguen per a lluitar i conquistar territoris.
El meu entrenament, va començar als 7 anys, quan em van ensenyar a lluitar, a saber disciplines, i m'entrenaven, els companys que eren 6 o 7 anys major que jo, i a ells els entrenaven també els de 16 anys, i així successivament.
Cobre dracmes (la nostra moneda) per treballar, i la meua motivació és molt major .
Dragma.
Va haver-hi una setmana, molt dura per a mi, que va ser quan em van deixar 3 dies a soles en un bosc, sense aigua, sense menjar, sense queviures, i vaig haver de sobreviure jo només. Molts companys no van tornar, però els que vam tornar, vam tornar més forts. Zeus Olímpic és el temple més important de la meua ciutat, Macedònia.
Restes temple Zeus Olímpic
Està construït en marbre de la muntanya Pentèlica i mesura 96 metres de llarg i 40 metres d'ample. Consta de 104 columnes d'ordre corinti, totes de 17 metres d'alt, de les quals 48 estan col·locades en files triples sota els frontons i 56 en files dobles en els costats. Les parts del nostre temple són:
Pronaos: que és el vestíbul, Naos: és la sala principal, on es guarda l'estàtua de la divinitat, Opistòdom: és el lloc on es depositen les ofrenes.
Els sacerdots i les sacerdotesses, són els encarregats de dirigir el culte i realitzar les ofrenes als déus
Lluitem també en la batalla d'Issos, contra Darío III, que a meitat de batalla es va rendir. Van passar 2 anys fins que arribem a Memfis. Ací no arribem a lluitar, es van rendir i van nomenar faraó a Alexandre el Gran. A la volta, passem també per una ciutat anomenada Damasc, i també va ser conquistada. Contaré la meua història en la guerra que vaig viure lluitant en l'exèrcit d'Alexandre el Gran. Primer, vam anar a Pel.la , i la conquistem. Érem un exèrcit molt poderós, gràcies a la falange. Va ser ideada per Filip II, que és la formació de combat organitzada, en 16 fileres de 16 homes per fila. Jo estava en la 2n fila, i fins a la 5é fila, érem els encarregats d'eixir a l'atac. Les altres 11 files, eren els llançadors de llances. Jo al principi, pensava que guanyàvem per estratègia, però no és així.
Ens protegeix la deessa Atena, la nostra deessa de la saviesa en intel·ligència.
Després, vaig passar per grans ciutats com *Granic, i Tars,que també van ser batalles en les quals, eixim victoriosos. Finalment, arribem a Gaugamela. Ací va ser, per a mi, la batalla més dura de totes.
Lluitem contra Darío III, que disposava d'un exèrcit d'1.000.000 de soldats, i nosaltres, érem uns 40.000 soldats, 5.000 a cavall. Vaig pensar que ací acabava el meu camí, que la deessa Atena, volia que ja havia arribat la meua hora.
Tot estava escrit, però no va anar així…Guanyem la batalla, i jo vaig sobreviure, encara que fora amb grans ferides de guerra.
Després de la batalla, vaig reflexionar, i em vaig adonar que la guanyem, gràcies a l'ajuda dels déus, però, també vaig pensar, que nosaltres, no anàvem obligats a aqueixa guerra, la nostra motivació era major, pels déus, per Alexandre el Gran, per diners…però l'exèrcit de Darío III, anaven sotmesos, anaven obligats…no tenien la mateixa motivació que nosaltres. Ara vull ja tornar a casa, veure al meu fill, veure a la meua dona. Vaig perdre a alguns companys en el camí, però la deessa Atena, va voler que jo sobrevisquera.
Són ja 7 anys de lluita, els déus ho han volgut així. Vam ser grans, la deessa Atena, ens va fer grans. Vaig sobreviure a grans batalles, vaig tindre dona i fill… Aquest és la meua destinació, el que han volgut els déus.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada