Fa molt de temps, vora per l’any 1450 a.C. en Egipte regnava el faraó Tutmosis III que pertanyia a la dinastia XVIII d’Egipte. Era fill del rei Tutmosis II i d’una concubina reial anomenada Isis. Aquest faraó va regnar durant 54 anys; sols 43 soles, ja que era molt xiquet i sa mare no era “Gran Esposa Real” així que durant els primers anys la viuda de Tutmosis II anomenada Hatshepsut va autoproclamar-se reina-faraona sent la dona que més temps va estar al tro. Tutmosis III no estava destinat a regnar com que no era fill del faraó i de la “Gran Esposa Real” però son pare va morir sense descendència masculina en aquesta unió. Va emprendre nombrosses campanyes a més de realitzar grans conquistes emulant al seu avi Tutmosis I. Durant el seu regnat Egipte va alcançar la seua màxima extensió i al tindre tanta riquesa van ser construïts i ampliats nombrosos temples; un dels més importants va ser el d’Amón en Karnak, ciutat on va manar construir set enormes obeliscos que avui en dia podem trobar a Roma, Estambul o Nova York. La història del nostre protagonista està datada concretament en 1451 a.C. on el Faraó Tutmosis III ja feia 28 anys al tro.
Abasi, el protagonista d’aquesta història, era camperol en durant l’estació anomenada Kemet, però quan aplegava l’estació de Peret treballava com obrer i vivia a la població Deir El Medina. En aquesta població habitaven tots els treballadors que estaven construint el Vall dels Reis que estava situat a 30 minuts a peu. La població tenia forma irregular i estava rodejada per una muralla amb dues portes que es tancaven de nit per a protegir als seus habitants. Aquesta ciutat estava dividida per un carrer principal que anava de nord a sud quedant una part oriental, que era la més gran, amb 48 cases i una part occidental que tenia 26. A més també hi havien unes vivendes més grans ocupades principalment per persones d’escala social més elevada. Les cases eren totes fetes amb adob.
La casa d’ Abasi era menuda, amb poc espai exterior, però molt còmoda. L’interior era fosc perquè no hi havia finestres per a que no entrara la calor, en canvi hi havia unes ranures al sostre per a ventilar-la. Les parets interiors estaven enguixades i eren blanques el mobiliari era escàs i de fusta. Tenia dues habitacions que feien de dormitoris, una xicoteta cuina amb una rebost baix l’escala que pujava al sostre i una altra habitació que feia de sala d’estar on hi havia un altar per recordar als avantpassats.
Abasi era obrer i eixe dia començava la seua setmana laboral de nou dies. Com feia molta calor estaven dormint al terrat, en eixir el sol Abasi es va alçar i va baixar per les escales fins la cuina on la seua dona li preparava el desdejuni que consistia en pa, formatge, ceba i cervesa. Una vegada desdejunat va anar al dormitori a vestir-se amb un taparrabos i unes sandàlies de palla i va partir fins al Vall dels Reis on estava construint junt amb els seus companys la tomba del faraó.
La tomba d’aquest faraó era molt diferent de les anteriors ja construides tant en grandària com en decoració. Tenia tres corredors, un pou, una antecambra i una cambra decorada amb escenes de l’Amduat. Estava previst que els pilars es decoraren mostrant al rei protegit per Isis.
Abans de partir, el seu fill menut que era molt curiós li va preguntar que era una Mastaba, però com tenia molta pressa i estava apurat de temps li va dir que quan vinguera de treballar li ho diria. El fill trist i desil·lusionat el va perseguir per la muntanya sense que ell se n’adonara i aplegà al Vall dels Reis. Allí estigué esperant al costat d’una roca fins que son pare acabara de treballar per a que li contestara el seu dubte. Aplegà la nit i el xiquet va vorer que son pare no tornava i es quedava en unes cabanyes del voltant, així que cansat, famolenc i espantat es va dirigir cap a casa; però el camí era estret i amb moltes pedres soltes així que amb la foscor va entropessar i va caure pel precipici quedant mort al camí. Quan van passar 9 dies i son pare tornava a la població per a descansar va trobar el seu fill mort al camí i de seguida va recordar que li havia preguntat un dubte que ell no va voler atendre en eixe moment. Va agafar el cos i amb una gran pena el va portar a casa per a soterrar-lo.
Abasi mai ha pogut deixar de pensar en aquesta tràgica història que va canviar la vida de la seua familia i de la que va aprendre que les preses no porten a cap de lloc i que sempre cal tindre una xicoteta estona per a atendre a les persones volgudes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada