La meva vida a Egipte. Cristina Gallego 1rB

Un dia més em trobe açí, assegut a la meva cadira, fent els deures i recordant al meu avantpassat anomenat Adofo, que va viure a l´antic Egipte i que gràcies a una persona desconeguda hem pogut saber part de la seva vida. Ell era un home que va traure a la seva familia avant i com que era camperol no va ser massa fàcil. És un referent per a mi i crec que no seria just que ho oblidem fàcilment ja que encara que no va ser faraó o persona important va ser valent. Per aquest motiu estic avui açí per contar-vos part de la seva història:

Corria l´any 2565 a.C a Gizeh, a la vora del riu Nil, on vivia el camperol Adofo junt amb la seua dona i els seus tres fills. En aquells moments regnava un faraó de la IV dinastia anomenat Keops, el qual portava ja 24 anys al tro. El seu pare es deia Seneferu i va ser el primer faraó d´aquesta dinastia pel que feia a Keops que fora el segon.

Adofo es dedicava al conreu de blat i cigrons de les terres del faraó Keops. Feia llargues jornades, de sol a sol, per aconseguir una collita abundant, per tal de poder mantindre a la seva familia baratant-la per teixits i altres aliments amb comerciants i artesans a la ciutat, a l´altra part del Nil. 

Estava a punt d´acabar-se l´estació de la collita, Shemu, i començar la de la inundació, Akhet, així que Adofo estava molt preocupat per finalitzar la collita a temps, ja que s´acostava l´estiu i era l´época de la creixcuda del Nil. Això significava que tot el que no collira ho perdria, però això als nobles del faraó no els importava , ja que ell hauria de pagar els tributs igualment, a banda de donar-los una part de la seva collita. Dakari, Bomani i Akil eren els seus tres fills que li ajudaven.

A la crescuda del Nil, les terres que havien llaurat s´inundaven i això li preocupava molt a Adofo perquè significava que deixaria de veure als seus fills, era com si un tros del seu cor no estiguera. El fet de no veure als seus fills era el motiu de la seua tristesa però no deixava de veure-los perquè ell volia, si no per el fet de que el faraó obligava a tots els camperols joves a col·laborar en la construcció de la seua piràmide per a quan ell moriria enterrar-lo dins. Quin remei els quedava, ells no ho havien elegit!

Anys arrere, Dakari i Bomani com que eres molt forts, havien sigut els elegits per a estar a la pedrera tallant i traguent grans blocs de pedra, que després els esclaus portaven fins el lloc on estaven construint-la.

Faltaven quatre dies per al fi de la collita però a Adofo no li importava perquè havia aconseguit arreplegar totalment tota la collita. Al veure que ho havia aconseguit, de sobte, se li dibuixà a la cara el seu millor somriure, mai vist en ell. Dies després, ell junt amb els seus fills carregaren 12 sacs de blat i 4 de cigrons a la barca, la qual ja tenia uns anys, era menuda i estava un poc destrossada, per aquella barca sempre havia donat alegries a aquella familia. Sense pensar- ho més muntaren en la barca i creuaren el Nil fins arribar a la ciutat on havien de baratar tota la collita. Al arribar la seva impressió no va ser massa bona, el somriure d´aquell matí desaparegué de cap i volta, doncs hi havien pocs comerciants i artesans i massa gent en la mateixa situació que ells. Passaren allí quasi tot el dia i quan ja estaven a punt d´anar-se´n sense el seu objetiu, els seus ulls es van il·luminar,doncs en un raconet no massa lluny i havia el que buscaven. Començaren a correr com si el món s´acabara fins arribar a una xicoteta parada d´un comerciant i un artesà que, com que no eren molt coneguts encara no havien baratat quasi res. A ells no els importava si eren famosos o no, si no el recompensar tot el seu esforç, i poder celebrar-ho tots junts en la seva casa d´atovó. Arribaren a casa plens de fruita, carns i teixits, amb els quals es fabricaren una prenda de roba que tindrien en comú, pare, mare i fills. Aquella nit fou molt calurosa així que, es pujaren els llits i el menjar a la teulada on disfrutaren d´aquell sopar tan meravellós. Per concloure el dia, contaren la seva història favorita sobre les contel·lacions.

Al dia següent, havien de pagar els tributs als recaudadors, ell sempre havia estat nerviós, per el que li pogueren fer però aquell matí estava de lo més tranquil. 

Com a desgràcia per a la familia, Dakari, Bomani i Akil havien de ser incorporats a la construcció de la piràmide. La crescuda del Nil, durà 4 mesos i durant aquest temps, mentre que Adofo estava trist perquè no veia als seus fills, Dakari i Bomani, com que eren els més forts s´encarregaven de tallar els blocs de pedra. Akil, com bé el seu nom indica era el més intel·ligent, així que junt amb altres joves van dibuixar totes les trampes i passadissos(que tots tenien) que feien impossible als lladres entrar a furtar les joies. 

Per fi, la piràmide fou acabada i els tres germans van poder tornar a casa, el que ells no sabien es que vindria un nou individu a la familia i que ja serien quatre germans. Dies després els pares s´enteraren de que el faraó havia recompensat tot el esforç o bé formant part de l´exèrcit o donant-lis una gran quantitat de terres o or.

Al final, va vindre el quart fill i tota la familia ho va celebrar fent una festa, i es que a Egipte ja se sap tot esforç es ben recompensat. Tots van ser molt feliços i aquells anys les terres van tindre molt bona produccio´.

I es que encara no sabem quina va ser la seua resposta, però us asegure que faré tot el posssible per saber-ho. Vosaltres també cregueu que és molt valent? Ens veguem a la pròxima!