El meu faraó és Ptolemeu XII Neo Dioniso porta catorze anys en el tron. El seu pare és Ptolemeu IX, les construccions més importants són el relleu de Ptolemeu XII en el temple de Kom Ombo, el temple de Edfu, etc.
Viu en una ciutat anomenada Uetyeset- Heru, és una ciutat situada en la ribera occidental del riu Nil, en una àmplia vall, lloc òptim per a l'assentament humà per quedar a resguard de les anuals inundacions del Nil. Té prop de 50.000 habitants. Està situada uns 90 km al sud de Luxor. Els seus carrers són paral·lels i perpendiculars. Totes les vies tenien la mateixa amplària, de dos o tres metres, excepte la principal, de dimensions lleugerament majors.Eren estretes perquè romangueren sempre en ombra, i s'orientaven en la direcció dels vents dominants. En general no estaven pavimentades. Mancaven de voreres, és a dir, d'espai reservat als vianants, i a causa de la seua estretor tampoc estaven concebudes per al trànsit rodat.Els palaus del faraó i les viles dels nobles eren luxoses i comptaven amb moltes habitacions que tenien les parets i sostres decorats amb pintures molt acolorides. Estaven emmurallades i tenien bany, jardins, estables i estanys amb peixos.
Les cases dels llauradors en canvi són molt senzilles. A les ciutats es troben concentrades al llarg d'estrets carrers i a penes compten amb una habitació.Totes les cases, des dels palaus fins a les cases dels més pobres, tenen en comú que estan construïdes en atovó, tenen forma quadrangular i una teulada plana. La teulada per la seua frescor fins i tot s'utilitzava com a dormitori. Per a protegir-se del calorós clima, les cases egípcies tenen normalment una única entrada i com a finestres xicotetes obertures que ajudaven a ventilar-les. La meua casa és gran i de color marró clar. Té arbres, dos pisos, un estany i un gran pati. En l'entrada a la casa hi ha dues estàtues amb forma del déu Thot. 
La meua rutina és la següent. Tots els dies m'alce prompte, m'endrece i em maquille, després, desdejune cervesa amb "ful medames" és un ric i saludable desdejuni fet a base de faves i cigrons. Més tard em aniré a treballar, estic el temps que jo vull, em vaig a casa i sope i em vaig a dormir.
Jo menge tres vegades al dia, la meua dieta és molt normal, és així cebes, alls, cogombres, encisams… També llegums com a faves, cigrons o llentilles. I entre les espècies destaca el coriandre i el comino.es una alimentació molt normal però em done algun capritx com una amforabotella de vi és exquisit. Quasi tota la meua roba són teles tenyides i pintades, decorades amb diversos motius que imitaven per exemple un plomatge com les ales de Isis.
Els escribes som els encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica o demòtica, que permiteix escriure ràpidament, amb l'ajuda d'un càlam en papir seu Ostraca.
Els escribes pertanyiem a una casta especial. A Egipte, el bon funcionament de l'Estat reposava, essencialment, en nosatres. Administradors, comptables, literats o escrivans públics, som mestres del càlcul i l'escriptura som omnipresents. Treballavem en tots els departaments de l'administració, arribant fins i tot a ser escribes reials, dominant l'administració central.
Ptolomeu va morir als 61 anys en Alexandria. Mai no va ser tan trist el akhet ni el peret tan dur .
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada