Vos contaré la meua vida a Kemet, encara que ara vosaltres li digueu Egipte. El nom de Kemet ve del color negre del fang que ens deixa el riu Nil, que és molt fértil i diuen que prolonga la vida. Parlant de vida, i continuant amb la meua, va ser dura però molt intensa i amb la satisfacció d’haver viscut en un dels grans imperis de la història i d’haver servit al més gran dels faraons. Keops, el meu faraó, el déu amb poder absolut, tant polític com religiós. Segon faraó de la quarta dinastia, regnà des de l’any 2.589 a. C. fins a l’any 2.566 a. C. fill del faraó Snefrú i de Hetepheres. Es va casar dues vegades amb Meritites i Henutsen, o tal volta més i tingue un grapat de fills, no sé realmente quants.
Les seues construccions més importants han sigut la piràmide de Keops i dos temples: un temple dedicat al déu Hator en Denderah, ciutat a 65 quilòmetres al Nord de Luxor i el temple de Bastet en Babastis, una ciutat antiga ja desapareguda. També va construir altres pirámides més xicotetes per a les reines con sa mare i les seues dones.
Abans de continuar amb esta història he de presentar-me. Sóc Abubarak, que vol dir noble. La meua dona és Akila, i con el seu nom indica és Intel.ligent, sàbia, perspicaç, i sensata. Tenim un fill de dotze anys. Ja està fet un homenet i ens ajuda en les tasques de la casa i el camp. Ell és Abayomi, li vam ficar este nom perquè vol dir “el que porta alegría” i això és exactamente el que ens ha portat. Però això és el final de la historia. Estem en l’any 2.568 a. C., quan vivim en la nostra casa de Sais, una ciutat al oest del
delta del riu Nil. La ciutat en que vaig naixer l’any 2.605 a. C. Sóc fill de camperols, vaig ajudar la meua família des de ben jove en les tasques del camp. Però la meua verdadera història, la que vaig a contar-vos, començà quan vaig complir el dèsset anys, en l’any 2.588 a. C., quan em vaig allistar en l’exèrcit del meu faraó Keops o com altres li diuen, Kheops, Jufun, Jufu o Jufis.
El que va parèixer una bona decició, ja que vivíem un temps de gran explendor on no vam patir cap guerra important, es va convertir en la etapa més dura de la meua vida.
Jo volia anar a defensar les fronteres, però al ser un jove alt i ben paregur em varen destinar a la guardia reial, i per tant, estaría en el Palau Reial. Això volia dir que estaría prop del Faraó. Per tots era coneguda la reputació del Faraó Keops. Un home-déu molt administrador, va reestructurar els districtes administratius, les classes socials, i
l’exercit, amb un gran gust pel luxe, però també era conegut pel seu caràcter molt cruel,
inclús diuen que era un tirà.
El Palau Reial estava en la ciutat de Menfis (en egipci Ineb-Hedy), capital d’Egipte. Era una gran ciutat, rodejada per un mur blanc, amb molta población, amb el Palau Reial, grans jardins, estanys artificials, edificis adminintratius, les zones de la clase alta amb temples, amples avingudes i grans palaus i cases. En els barris més populars teníen cases més menudes i amb carrers estrets i irregulars.
La meua casa era una casa molt húmild però prou gran, feta d’atovó. En un barri on vivien artesans, alfarers, altres soldats, teixidors i algún camperol. Era un barri amb molta vida ja que tenia moltes botigues i xicotets mercats. La casa tenia quatre estàncies: L’entrada amb un banc de pedra amb una imatge del déu Ra, amb Keops, tots erem més debots al déu Ra que a Akhet, després tenia una habitació ceremonial per a rebre als convidats, al fons a l’esquerra tenia un dormitori amb un baül, un llit, una cadira i una cistella, finalment, al fons a la dreta estava la cuina, tenia dos cistelles, tres cadires i tres tauletes individuals per a menjar. Era fàcil obtindre tot el que necessitava per a viure. Pràcticament feia tots els dies el mateix. Pel matí em vestia amb sols un shenti (taparrabos) de lli, un cinturó de cuiro i unes sandalies de papir, menjava un poc de pa, formatge i cerveza i anava cap al Palau Reial a peu. Allí passava el dia vestit amb l’uniforme de soldat.
Duarnt un tems tot va anar molt bé. Feia les meues funcions de vigilancia i protecció que eren variades i no molt pesades: feia guardies en portes per a que no passara ningún; acompanyava a algún escriba a recaudar diners; vigilaba als fills de Keops mentre jugaven, per cert tractava molt malament els seus fills; també acompanyava a alguna de les seues dones en els seus passetjos, la veritat, no sé quantes dones té, uns diuen que dos i altres que quatre i un muntó de fills. Així fins que un dia, mentre vigilava una de les seues dones el Faraó em va vore i ordena que m’enviaren a treballar a les
mines de Sinai. Digué que per mirar a la reina, cosa que no es podía fer, però jo pense que va ser perquè ella em mirava molt. Inclús em feia algún regal de quant en quant.
Com que no hi havia guerres, el faraó utilitzava part del seu exercit per a treballar en les mines de Sinaí i Nubia per a extraure coure i turquesa i en les mines de Abu Simbel per a extraure Diorita. Li agradava molt el luxe i amb els diners que treia va remodelar el Palau reial amb un gran luxe. També necesitaba molt diners per a la construcción de la seua tomba. La gran pirámide que manà construir des de que va ser nombrat faraó.
Allí estigué dos anys. Dos anys molt durs de treball lluny de la meua terra. Ja no vaig tornar al Palau, em ficaren de protección del arquitecte de la pirámide de Keops, li dien Hemiunu. Era una bona faena, simplemente acompanyar-lo on anara. Li vaig demanar que quan tinguera que anar a vore al faraó que em quedaría fora del Palau, en la zona de la servidumbre. Em va complaure, encara que no en molta gana.
Un dia, esperant a Hemiunu, vaig coneixer a la que és la meua dona, a Akila, ella era una de les teixedores del Palau. Era molt educada i molt bona en la seua faena. Ja estaven per l’any 2.582 a. C. i tot anava molt bé. Per sort no vaig tornar a vore ni a Keops ni a les seues dones. Al poc de temps, vam firmar el contacte de matrimoni davant un funcionari i ella aportà els seus estalvis i els objectes de valor que ella poseía, que seguien sent d’ella. L’any 2.580 a. C. va nàixer el nostre fill Abayomi.
La pirámide de Keops va ser construida en la meseta del deshert de Gizeh, prop de Menphis. Vaix seguir part de la construcció, des de l ́’any 2.584 a. C. fins que va concloure en l’any 2.570 a. C. Van ser uns anys molt bons per a nosaltres. Poder vore com s’alsava poc a poc, pedra a pedra. 2,3 milions de blocs de 2,5 tones cadascú. A vegades, era difícil i haviem d'intervindre per a calmar els ànims dels aproximadamente 100.000 homens que van treballar en la construcció. No eren esclaus, eren treballadors ben formats i qualificats i que treballaven per un sou. La construcción va concloure l’any 2.570 a. C. i amb ella el meu final com a soldat de l’exercit de faraó Keops. Amb l’or que vaig arreplegar com a soldat i les terres que he rebut del Faraó en la meua ciutat natal junt als bens de la meua dona podrem fer-mos una casa i treballar la fértil terra amb l’ajuda dels esclaus que també he rebut del Faraó.
La meua historia acaba ací i la del meu faraó Keops acabà uns anys després, en l’any 2.566 a. C. Va ser enterrat con un déu es mereix. Amb una gran ceremonia, va ser transportat amb la seua embarcació funeraria pel Nil i entrerrat en la gran pirámide de Guiza.
CROLOGIA DE LA MEUA HISTÒRIA A EGIPTE
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.
1. El meu naixement (2.605 a. C.)
2. Keops faraó (2.589 a. C.)
3. Ingrese a l’exercit (2.588 a. C.) inici de la historia.
4. M’envien a les mines (2.586 a. C.)
5. Torne de les mines i vaig a la piràmide (2.584 a. C.)
6. Conec i em case amb Akila (2.582 a. C.)
7. Naix el meu fill Abayomi (2.580 a. C.)
8. Data des de on conte la historia (2.568 a. C.)
9. Mort del faraó Keops (2.566 a. C.)
Els nostres faraons desapareixeran però deixaran per milers d’anys estes fantàstiques construccions. Les piràmides són l’única de les set meravelles del món antic que han arribat fins als vostres dies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada