Nou llunes, dos estius, quatre llunes, cinc primaveres…Soc incapaç de saber quan de temps hi ha passat des que vaig perdre el rastre de la meva tribu nòmada Sapiens, encara tinc un record borrós del que em portà fins on estic hui dia i us explicaré el perquè.
Jo em deia Marlax,com qualsevol dia ,ven matí anava a arreplegar fruits amb altres xiquetes ,com ara,nabius o mores per poder alimentar a alguns individus de la meva tribu, a continuació, com era la filla del xaman li ajudava a preparar els seus ritus i a més aprenia coses noves d’ell, jo seria la heredera del seu càrrec.
Mentre ajudava a mon pare a arreplegar tots els materials dels rituals, els caps de la tribu decidiren canviar de cova perquè el clima comencava a ser calorós, aleshores, començarem un nou camí per trobar un lloc més fred.
Portàvem ja dues llunes sense parar de caminar quan de sobte, vaig vore una ombra menuda entre els matolls, no li vaig fer cas perquè tal volta havia sigut una imaginació meua fins que recorda el que em digué mon pare Bux, això volia dir que era una distracció , de sobte una tribu desconeguda ens sorprengué.Va ser horripilant, les seves armes eren llances,fletxes i bifaços aquestes fetes per un còdol però no les utilitzaren per a matar-nos si no per a esglaiar-nos.Em van separar d’ells ,jo no podia fer res més que dir-lis que s’anaren per que es salvaren la vida. Quan vaig alçar la mirada vaig descobrir que era un grup de Neandertals , ho vaig saber per les seves característiques , tenien els ulls blaus o verds i eren pèl-roigs o rossos però jo encara no sabia perquè a mi em van raptar.
Caminarem i caminarem fins que arribarem a una cova, en aquesta es veien diferents persones: hi havia una dona que li curava una ferida a un home que pareixia ser caçador a més aquet no hi tenia braç.Hi havia altres que feien una espècie de suc amb plantes medicinals, aquest ofici em va cridar l’atenció.
Ells em contaren el perquè de la meua rapte, jo tenia els ulls verds però la meva tribu Sapiens em digué que era una divinitat que la natura em va donar al nàixer .La realitat és que ma mare era Neandertal i va tindre una filla amb mon pare un Sapiens,la tribu Sapiens no ho va acceptar així que sacrificaren a ma mare.
Ja han passat un quant de temps ,em trobe amb la tribu Neandertal i sóc una curandera exepcional .El meu espós és un caçador professional de mamuts i tinc una filla amant de la pintura i pèl-roiga com son pare.Després de tot aquest temps puc dir que amb els Neandertals he pogut aprendre més de mi a més saber que la meva mare era una gran cosidora i utilitzava moltes ferramentes com ara rascadors per a les pells,perforadors i fins i tot agulles.A més he canviat de nom per tindre una nova identitat, em dic Araliux i fins ací la meva petita història.
Jo em deia Marlax,com qualsevol dia ,ven matí anava a arreplegar fruits amb altres xiquetes ,com ara,nabius o mores per poder alimentar a alguns individus de la meva tribu, a continuació, com era la filla del xaman li ajudava a preparar els seus ritus i a més aprenia coses noves d’ell, jo seria la heredera del seu càrrec.
Mentre ajudava a mon pare a arreplegar tots els materials dels rituals, els caps de la tribu decidiren canviar de cova perquè el clima comencava a ser calorós, aleshores, començarem un nou camí per trobar un lloc més fred.
Portàvem ja dues llunes sense parar de caminar quan de sobte, vaig vore una ombra menuda entre els matolls, no li vaig fer cas perquè tal volta havia sigut una imaginació meua fins que recorda el que em digué mon pare Bux, això volia dir que era una distracció , de sobte una tribu desconeguda ens sorprengué.Va ser horripilant, les seves armes eren llances,fletxes i bifaços aquestes fetes per un còdol però no les utilitzaren per a matar-nos si no per a esglaiar-nos.Em van separar d’ells ,jo no podia fer res més que dir-lis que s’anaren per que es salvaren la vida. Quan vaig alçar la mirada vaig descobrir que era un grup de Neandertals , ho vaig saber per les seves característiques , tenien els ulls blaus o verds i eren pèl-roigs o rossos però jo encara no sabia perquè a mi em van raptar.
Caminarem i caminarem fins que arribarem a una cova, en aquesta es veien diferents persones: hi havia una dona que li curava una ferida a un home que pareixia ser caçador a més aquet no hi tenia braç.Hi havia altres que feien una espècie de suc amb plantes medicinals, aquest ofici em va cridar l’atenció.
Ells em contaren el perquè de la meua rapte, jo tenia els ulls verds però la meva tribu Sapiens em digué que era una divinitat que la natura em va donar al nàixer .La realitat és que ma mare era Neandertal i va tindre una filla amb mon pare un Sapiens,la tribu Sapiens no ho va acceptar així que sacrificaren a ma mare.
Ja han passat un quant de temps ,em trobe amb la tribu Neandertal i sóc una curandera exepcional .El meu espós és un caçador professional de mamuts i tinc una filla amant de la pintura i pèl-roiga com son pare.Després de tot aquest temps puc dir que amb els Neandertals he pogut aprendre més de mi a més saber que la meva mare era una gran cosidora i utilitzava moltes ferramentes com ara rascadors per a les pells,perforadors i fins i tot agulles.A més he canviat de nom per tindre una nova identitat, em dic Araliux i fins ací la meva petita història.
A sigut una lectura molt amena e interessant. Molt ben redactada en 1° persona. Molt bé Lara Stillger enhorabona.
ResponElimina