El ritual es farà prop de la cova sagrada, al costat del riu, com que estem a l’estiu, el dia allarga i podrem fer una festa fins un poc més tard. El que més m’agrada de la cova és el preciós paratge que ens envolta, és una gran praderia i un immens bosc de pins i avets, i amb una praderia i un bosc serà molt més fàcil caçar a l’animal que ens farà companyia tot el nostre curt camí de la vida.
Ara us contaré com és la meua cova. La meua cova és gran, però té forats per guardar el menjar fumat o salat, també tenim la galeria amb la cova sagrada de dins, en la que mai entrem per motius sagrats. A la cova vivim un grup de vint-i-cinc individus i cadascun s’encarrega d’una feina per tal d’ajudar als altres, uns amb els raspadors altres amb els còdols trencant pells uns altres amb els bifaços arreglant les pells, altres aprenen a cosir amb les agulles per fer peces de roba, entre ells el meu acompanyant al pas a la vida adulta Rens, ell i jo ens preparem junts per a aquest ritual.
Com ja us he contat, hui és el ritual de pas a la vida adulta, aquest esdeveniment consisteix a caçar al teu primer animal i menjar-te la font d’energia més gran de l’ésser viu, el cor. La veritat és que no sé com està el cor de conill o de cérvol, tampoc sé quin animal m’assignarà el xaman, perquè al ser nòmades estacionals, no he pogut preparar-me molt amb ell a causa del canvi de cova, estic molt nerviosa i tinc moltes ganes que arribe per fi el moment.
Per fi serà el gran moment, el meu moment de viure i mai no el canviaria per res, hui passaré a ser una dona , una adulta, pense que amb aquest canvi tindré més responsabilitats no només perfeccionaré les meues puntes de fletxa sinó que a més cuidaré dels meus nadons o aniré a caçar, no estic segura del que em depararà el futur però estaré contenta i a la disposició de tota la meua tribu. Adeu que faré tard al ritual .
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada