Hola sóc Al-Pablu, un camperol que va viure a Bagdad al califat Abasi amb la meua família en una casa fora de les muralles de Bagdad.
En esta època Bagdad estava baix el governament del califa Harún al-Rashid (regnat de 786 fins a 809), corria l´any 798.
Cada dia, només em desperte, vaig a vore com estan els meus cultius. Tinc arròs i safrà, però sobre tot tinc tarongers. El primer que faig es canviar els taps de les sèquies per a aconseguir que l’aigua de reg arribe correctament a tots els cultius. Quan acabe esta tasca, al lluny s’escolta des de l’aljama la cridada recordant-nos que es l’hora de resar a Al·là. L’oració la faig cinc vegades cada dia i els divendres vaig a la mesquita per a resar. Allí fem una oració col·lectiva dirigits per l´Imam.
Aquesta setmana uns comerciants van a embarcar-se per a fer la ruta de seda i intercanviar productes amb altres comerciants en altres llocs del món. Com que jo tinc ja la collita del safrà finalitzada, he quedat amb un d’ells per a vendre-li-la. Aquestos comerciants aniran a Xina, desprès a Mongòlia, passaran per Pèrsia, Aràbia, Síria, Turquia, Europa, Africà i per últim tornaran a Bagdad. En aquesta ruta intercanvien sedes, també té i espècies a canvi d´or i plata, ivori, pedres precioses i llana. Estos productes els vénen al soc. Jo també faig tracte amb altres comerciants del soc per a vendre’ls les meues taronges i el meu arròs. Enguany ha sigut un bon any per a estos cultius i de segur que trauré bon profit d’ells. Per a finalitzar m’agradaria contar-vos que una de les coses que més m’agrada fer és anar al hamam. M’encanten els banys d’aigua calenta i de tant en tant agarre els servicis d’un massatgista, per a mi es un plaer poder fer-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada