Corría l’any 798 dC, la meua família i jo vivíem a Bagdad (capital de l’imperi l’islàmic). Mon pare Adel era comerciant de productes luxosos (seda, espècies…) els portavem de terres llunyanes i els guardavem en un gran magatzem que teníem al costat de casa. Ell era musulmà i tenía quatre dones, Iman, Fàtima, Dúnya i Farah. El meu nom és Kazim i sóc el primer fill de la segona dona, Dúnya. Tinc deu germans. Tots vivíem a la mateixa casa al costat de la porta Jurasan, les altres estaven situades a quasi dos kilòmetres i s’anomenaven Kufd, Basora i Síria. La meua casa era prou gran tenía dos plantes, baix feíem la vida i dalt hi havia habitacions.
El meu pare Adel era molt religiós, sempre es guiava per les coses que deia l’Alcorà (el llibre sagrat dels musulmans ) i acudia amb freqüència a la mesquita major. Ma mare i les altres dones també hi anven, però per separat.
Fins que no vaig ser major, no vaig fer moltes coses amb mon pare, doncs ell i les seues dones feien vida separada i els xiquets sempre estavem amb les seues mares.
Quan ja tenia dotze anys, moltes vegades anava amb mon pare al soc per ajudar en el negoci, allí veníem els productes. Tot anava bé, així que vaig parlar amb mon pare i li vaig dir que m’agradaria estudiar medicina, doncs sempre m’havia cridat l’atenció eixa ciència. Així que vaig començar a estudiar medicina. En l’universitat vaig conèixer a persones molt interesants, que es dedicaven a l’investigació. Quan vaig acabar els estudis, em van oferir un treball a la madrassa. Un dia els meus companys i jo vam descubrir una cosa molt important, una tècnica nova per a anestesiar als pacients. Així que vaig anar a treballar al hospital i d’eixa forma posar en pràctica els nostres avanços.
En el hospital estavem molt contents doncs els pacients no patien gens al ser operats.
Un dia, vaig haver d'anar a casa d’un pacient que estava molt greu, després de saber que tenía, vaig parlar amb la seua filla, doncs era l´única que estava a casa. Ella estava molt preocupada però li vaig dir que son pare es posaría bé molt promte. Els següents dies li vaig fer varies visites fins que es va curar.
Sense donar-me conter vaig començar a sentir algo per ella i li ho vaig dir. Ella sentí el mateix i vam decidir parlar amb son pare per a que ens deixara veure´ns.
Al cap d`un temps vam contraure matrimoni. Les families estaven molt contentes. La boda va durar varios dies i la novia va vindre a viure amb la meua familia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada