Era un mati solejat a la polis d’Atenes hui era el dia en el qual teníem Ekklesia així que vaig anar cap a l’àgora com a ciutadà per participar però el que no sabia és que aquell dia la meua vida canviaria per sempre, mentre discutíem el problema que estaven tenint a la polis amb l'excés de població i la falta d’aliments per tots així que després de discutir-lo es va decidir que hi haguera diversos grups de grecs que viatjarien lluny de la polis per formar noves polis en llocs molt fèrtils per poder viure i així que l'anaren els elegits els que es quedaren a la polis tindrien aliment suficient. Van denominar a diversos oikistes que serien els que manaren sobre els primers grups de grecs en anar-se'n. Després es va elegir un grup de ciutadans i dones que se n'anirien amb cada oikiste. Entre els seleccionats per anar-se'n per desgràcia per mi em trobava jo entre ells així que ens van dir que els que s’anaren no podríem tornar encara que fracassaren en l’intent de formar una polis nova en s van dir que consultarien a l’oracle de delos per saber on havien d'anar, entre tant els seleccionats ens van dir que tornaren a les nostres cases i ens prepararen per al viatge.
Tornava a casa trist prestant atenció a tot el que tenia al voltant sabent que seria una de les últimes vegades que veuria els amples carrers d’Atenes amés dels mercats de l’àgora, les cases ateneses amb un pis, xicotetes habitacions i pati central amb el terrat a dues aigües, o la preciosa acròpolis amb els temples amb columnes oriques amb el temple principal en honor a Atenea deessa patrona de la polis.
Normalment després de l'Ekklesia hauria d’anar al lloc on jo treballava de carpinter per començar amb el treball però vaig anar a la meua casa per preparar-me per al viatge que m’esperava, vaig recórrer la casa amb aire absent mirant una per una totes les petites habitacions amés del pati central.
Vaig parar-me a la cuina mirant tots els utensilis que hi havien als estants i el mosaic del terra vaig tornar a l’andró per replegar tot el que necessitaria per al viatge.
Després de deixar tot preparat vaig anar al taller de carpinters per acomiadar-me dels companys que en aquell moment estaven preparant uns taulons grans per a construir un vaixell per al comerç, en el que portàvem treballant uns mesos. Després d’acomiadar-me vaig estar una estona passejant per dins del taller pensant en el meu treball, mirava els troncs de fusta que mitjançant polir i tallar aconseguíem decoracions de fusta per a la casa, també amb altres parts del tronc féiem mobles com cadires o taules també com he dit abans havíem estat treballant en la construcció d’un vaixell de comerç polint i treballant tots els taulons de fusta a la perfecció.
Vaig eixir del taller i vaig anar cap a l’acròpolis per mirar per última vegada els preciosos edificis com el temple de la deessa Atenea amb les seues columnes oriques que suportaven el teulat del temple amb gravats que contaven diverses històries sobre els déus.
Vaig tornar cap a casa però tard i em vaig gitar a dormir perquè segons m’havien informat que demà seria el principi del viatge i necessitaria forces. Vaig arribar a l’acròpolis a l’hora que tocava per poder començar el viatge que ens portaria a nous llocs fora de l’Hèl·lade. Ens van explicar que quasi tot el viatge seria marítim, quan vaig sentir això la meua anima em va caure als peus perquè jo soles en pujar-me a un vaixell que estiguera al port em marejava…
Vam anar al port per agafar un vaixell de vela que ens portaria al sur de la costa del mar negre per buscar el lloc on crearíem una nova polis. Pel camí vam tindre algunes dificultats com tempestes que durant dies van estar colpejant el vaixell o que vam haver de parar a la península d’Anatòlia per agafar provisions perquè els subministres no eren suficients però el major problema el tenia jo amb el balancejar del vaixell. Un dia vam trobar un lloc perfecte per a la polis on vam baixar i vam veure que tenia terres fèrtils també ens vam fixar en un grup de tribus del joc amb les que poder comerciar i ames tenia un molt fàcil accés des del mar. Contents que el nostre viatge hi haguera acabat vam tornar al vaixell per dormir perquè estava començant a fer-se de nit, però a mitjan nit una tempesta ens va pillar mentre dormíem i va enfonsar el vaixell, uns quants ens vam salvar i vam anar a terra per muntar un xicotet campament per passar la nit. L'endemà vam mirar a veure qui no estava. S’havien enfonsat amb el vaixell l'oikiste ames del capità del vaixell i deu persones més entre tripulants i passatgers, també s’havia perdut gran part de l’aliment que portaven i quasi tot l’equipatge, ens vam quedar allí, però vam fracassar en l’intent de formar una polis nova així que vaig acabant vivint el reste de la meua vida en aquell lloc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada