Corria l'any 489 aC feia un any que havia finalitzat la Primera Guerra Mèdica i encara que Grècia havia guanyat, la gent estava molt preocupada perquè havia mort gent i podria haver una altra guerra.
Avui us contaré un dia en la vida de Hatria. Ella era una dona que vivia en Atenes, una polis d'aspecte desordenat i irregular. Els carrers tenien un traçat irregular, eren estrets i es consideraven un lloc de trànsit i no de trobada, ja que per això hi havia el ágora. Hi havia un gran mercat on la gent venia els seus productes, entre ells, aliments, roba... Un dels llocs religiosos més importants d'Atenes era el Temple d'Atenea, dedicat a la deessa patró de la ciutat, anomenada Atena.
Hatria als catorze anys s'havia casat amb l'hereu d'una oikos de mida mitjana, que ja havia complit els trenta. Era una oikos modesta, construïda amb toves assecats al sol i fonaments de pedra. El sostre era de teules i el pis era d'argamassa. Els sòls eren de fang... Ara ja és mare de dos fills i exerceix de propietària i senyora. A la casa de la seva família d'origen, Hatria va aprendre les tasques femenines i va rebre una sèrie d'ensenyaments que garantien el seu valor com a futura esposa d'un ciutadà hisendat. D'aquesta manera, podia llegir i escriure, sàvia tocar la lira i podia controlar l'educació dels seus propis fills. Hatria era una dona feliç, estimada i respectada per tots, pel seu paper d'esposa i mare, amb el mateix sentit del deure amb què el seu marit s'entrena tots els dies per a la guerra i va a combat. A cada un, li corresponia una cosa, a ell assegurar la pervivència de la comunitat amb les armes, i a ella, criar els seus fills perquè substitueixen els morts en el combat i als ancians.
Un dia com tots, mentre Hatria donava de mamar al seu nadó, va sentir als esclaus que emprenien les seves activitats quotidianes, així com al seu espòs que es disposava a sortir de casa. Quan ha acabat de donar el pit al nadó, agafà les claus del rebost, baixà per l'escala de fusta a la planta inferior, on hi ha la cuina i el gran pati central des del qual s'accedeix a les diferents dependències. Allí l'esperen dues esclaves atentes a les seves ordres. Demana a una d'elles que li porte aigua de pou per rentar unes peces de vestuari, mentre es dirigeix amb l'altra al rebost per traure el esmorzar. Sempre meja el mateix, uns trossets de pa d'ordi mullats en vi i beu llet de cabra. Ara de repassar els comptes i el registre de les existències. Apunta la mel i les figues produïdes en la hisenda i reflexiona sobre el que ha de demanar-li que porte d' allí a l' esclau. Dóna una volta per l'habitació en la qual està instal·lat el telar. La mare del seu espòs, vídua i, ja anciana, s'entreté filant, perquè ja no té la vista necessària per teixir.Després de controlar la tasca de les teixidores i donar-los les instruccions oportunes, Hatria agafa de la mà a la seva filla petita i es dirigeix amb ella a complir un ritual quotidià de la major importància. Ha arribat el moment que Hatria es prepari per a les activitats fora de la llar. Una de les esclaves ha omplert una pila amb l'aigua de la seva neteja personal i després la va ajudar a maquillar-se i pentinar-se. Es vesteix amb una cridanera túnica que deixa traslluir les formes del cos. Es decideix per unes arracades grans de cèrcols amb penjolls. Es posa un collar de pedres fines i elegeix unes sandalies trenades i, sens dubte baixa corrent les escales perquè havia quedat amb les seues amigues. S'acomoden en llits, davant dels quals hi ha platerets de ceràmica amb olives, figues, formatge i peix sec. Allí parlen de les seves coses i... una bona noticía.... una de elles estava embarassada.
Una de les coses que més m' agrada a mi d' Atenes i estaria disposta a visitar seria el Temple d ' Atenea Niké, situat a l'Acròpolis d'Atenes. El temple és dòric i perípter. Aquest temple commemora la victòria sobre els perses a la batalla de Salamina.
Hatria era molt feliç i molt bona persona, va cuidar tota la vida dels seus fill i va exercir molt bé el paper de mare i esposa. El seu espós també complir el seu deber i... van guanyar la Segona Guerra Mèdica, en la qual també va haver de combatir el seu espós. Van ser una família molt feliç i agradable.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada