Qui ho havera dit! Un esportista com jo, ara así lluitant contra el Poble Persa. Però, és el que tindríem que fer tots els gregs! Els Perses s’han expandint per Egipte, Fenícia, Armènia, Síria, Babilònia i totes les ciutats gregues de l’`Asia Menor. I ara están así, en Hèl.lade... Fins on volen arribar?
Ho tenim molt difícil, els gregs anem cadascú a la nostra, sols ens preocupem de la nostra ciutat, la nostra Polis, ciutat-estat li diguem. Encara que ara estem prou units ja que els perses són molt forts. El seu Imperi és una monarquia i están units per un gran rei, Darius I li diuen. Tot este embolic ve de la revolta de les ciutats de les colònies gregues de Jònia, a l’oest de l’Àsia Menor, que en l’any 499 a.C., encapçalades per Milet es van revoltar contra els perses. Sols nosaltres, Atenes, i Erètria els varem ajudar. Este fet ens ha portat así. De poc va servir l’ajuda, tots els que anaren amb els vaixells i tots els rebels van caure a sang i foc l’any 494 a.C. a les mans del rei Dario I. Però això no és el pitjor, Dairus I va voler venjança i va decidir invadir-nos. I ací estem, lluitant ara contra ell. A arribat poc a poc, sotmetent algunes ciutats pacíficament. Però nosaltres no, Atenes no es deixà i Esparta tampoc. Lluitarem!
L’agost del 490 a.C. els perses van desembarcar a la plana de Marató amb la intenció de ocupar la ciutat i esclavitzar els atenesos. Però no els vam deixar, o això esperàvem, nosaltres erem 10.000 homens i ells uns 20.000. La sort és que teniem un gran comandant, Milcíades atacà ràpidament, per sorpresa. Després arribaren els espartans, tard, com sempre. Dien que tenien una festa religiosa i no pogueren arribar abans. Com es nota que estan gobernats per l’aristocràcia. Sempre fan el mateix... ESPARTAAAAAAANS!! UH! AH!
Però el millor de la història ve ara, sí, encara que em costà la vida o això és el que conta la llegenda. Com he dit, era esportista, fea curses en les olimpiades, i era molt bo, per cert. Per això em van elegir per a anar corrents fins a Atenes per a comunicar la nostra victòria. Ja vos sona el meu nom? Filípides, el soldat que va correr la primera marató. No vaig fer un gran temps, vaig arribar justet per a dir dues paraules; “hem vençut” i vaig morir exhaust. Però ara tots volen correr el que jo vaig fer, curses de 42 Quilòmetres i 195 metres. No penseu que m’ho van agraïr de seguida, va costar un poquet. Fins l’any 1896, en els primers Jocs Olimpics de l’Era Moderna, celebrats a Atenes, es va instaurar la cursa de la Marató en el meu honor.
Esta va ser la primera de les guerres, 10 anys després, el nou rei del perses, Xerxes I, fill de Darius, va ordenar atacar de nou Grècia per venjar la derrota del seu pare. Com en la primera Guerra Mèdica, en esta segon, moltes ciutats gregues es van sotmetre, però altres com Atenes i Esparta tornaren a fer front a l’invasor. El primer encontre va ser al pas de les Termòpiles on el rei espartà Leònides va fer front als 200.000 soldats perses amb només 7.000. En un primer moment aconseguiren detindre’ls, gràcies a que era un pas estret, però tingueren que retirar-se deixant a Leònides i la seua guardia de 300 espartans defensant la retaguardia. Tots van morir en el combat.
Els perses van ocupar Atenes i cremaren l’Acròpoli. El atenesos liderats per Temístocles ferem creure que fugien i enganyaren a la flota persa, els van rodejar i derrotar en les batalles de Salamina i Platea. Els gregs demostraren que units eren molt forts liderats per Atenes i Esparta formant la Lliga de Delos. Atenes es va convertir en una potencia militar i es va fer una ciutat molt forta gracies a la dirección política de Pèricles. Encara que, el seu aliat contra els perses es convertiría en el seu pijor enemic. El fi de l’época Clàssica es el fi d’Atenes a mans d’Esparta en la guerra del Peloponnès.
Anys després de les Guerres Mèdiques, en l’any 440 a.C., un tal Herodot, que diuen que era escriptor, va publicar un gran treball documentant tot el que va passar en esta infernal guerra. Duu el títol de ioropia, que vol dir “recerca” o alguna cosa pareguda. Una gran investigació on centra la seua atenció preferentment en allò humà i singular. Per això l’han anomenat el Pare de la Història.
La meua ciutat es Atenes. Que gran ciutat! Soc molt conegut en ella, però, de mi parlaré després. Atenes era una cuitat-estat rodejada per una imponent muralla. Puc dir que era la primera ciutat amb democràcia. Encara que no totalment, ja que tenia ciutadans que participaven en la vida política de la
ciutat. Ja fora en la assemblea (ekklesía), el Consell dels cinc-cents (bulé), com a magistrat, dins dells els deu estrategs, que dirigien l’exercit o els nou arconts, que presidien els tribunals, o en algun dels tribunals de justicia. Però només els ciutadans podien participar. I eren ben pocs, la majoria eren no- ciutadans (estrangers o metecos, esclaus o dones). No teniu ni idea del que era viure en esta época per a dir democracia quan hi ha esclaus i les dones i altres persones no es consideraven ciutadans.
Però l’art... Quin art tenien els gregs, ni que foren andalusos! Per això crec que unes imatges vos faran gaudir molt més que mil paraules meues de la bellesa de les seues construccions. El grecs sóm molt religiosos, som politeistes, tenim molts deus i deeses. Per això tenim tants temples.
En el centre d’Atenes, sobre un tossal està l’Acròpolis, on estan els edificis de culte com el Partenó; dedicat a la diosa Atenea Parteno, protectora de la ciutat, el Erecteon; dedicat a Etenea i Poseidó, el portic de la Kariatides; El Temple d’Atenea Nike i estàtues com la d’Atenea prómakhos.
Els anys no perdonen!
Als peus de l’Acròpolis està el teatre de Dionisi i al seu costat un gran pòrtic de 163 metres de llargaria, el pòrtic de Neumenes, enllaçat amb l’Odèon d’Herodes. L’edifici de la asamblea popular i el tossal de les musses. En el buleuteri es reunia el consell, hi havien biblioteques, jardins i com no! El gimnàs i l’estadi. Quants dies d’esforç i glòria he passat en estos llocs!!
Així l’he gaudit jo! Vosaltres teniu el que queda!
Tenia grans avingudes com la Via de les Panatenees, l’àgora era una gran plaça on es feia mercat i la gent passejava. Carrers estrests i irregulars en les zones de cases ja que les muralles no deixaven creixer la ciutat. En l’època Hel.lenística es van fer carrers amples i rectes creant una estructura de cases quadrades i rectangulars. Com que eren grans comerciants, tenien una bona comunicació amb el mar per a transportar les mercaderies pel mediterrani amb els seus vaixells. Exportaven artesania, ceràmica, objectes de pell i teixits de lli, llana i cotó. El comerç es va fer utilitzar la moneda, que eren de plata i s’anomenaven “dracmes”.
Com he dit abans, soc una persona prou important i coneguda per ser esportiste, comerciant i participar activamente en les decicions polítiques de la ciutat, ja que soc ciutadà. La meua casa es prou gran, dins de la problemàtica de l’espai que he dit abans, perquè la ciutat creix molt ràpidament i les muralles no deixen construir més. Té una entrada que dona a un pati amb l’altar de la nostra deesa, dos dormitoris, un menjador, una zona per fer les necesitats i un bany, una cuina i el magatzem on guarde totes les meues coses. Té un gineceu, però com no tinc dona, de moment la utilitzen les serventes. El pati és l’andró, un pati reservat als homens on em reunisc amb els amics per fer banquets o per a tractar temes de negocis. La casa está construida amb dos plantes, está feta amb fusta, algeps i rajoles i la coberta está construit de teules a dos vessants.
Solc vestir amb sandalies a l’estiu i botes a l’hivern, una túnica i un mantell. Com tinc el cabell llarc, quant correc em fique una cinta al cap. Cuide molt la meua alimentación, ja que tinc que estar fort per a les olimpiades. Menje tres o quatre vegades al dia i menje ous, llet de cabra i fruita per a desdejunar. Pa, oli d’oliva, verdures i peix per a l’esmorzar i verdures, fruita i ous o carn per a sopar.
Em dedique a dues coses principalmente: a mig dia i per la vesprada soc comerciant i tinc tres baixells per al comerç, on porte diferents manufactures a altres ciutats costeres del Mediterrani com cerámica, joies, perfums, teixits i productes metal.lúrgics elaborats i armes o vi i oli d’oliva, i importe metalls (ferro, plata, coure i estany), fusta, sal, papir, salaons.
Pel matí i abans de ferse denit vaig al gimnàs o a la palestra per a exercitar el meu cos. Anem pràcticament nus, només untats amb oli i sorra. Represente a la meua ciutat en els jocs olimpics i festivals religioso i esportius per tota grècia. Els més importants són els de Delfos, Corint, nèmea, i Olimpia. Participe en curses a peu i salt de llargada. Per al salt de llargada es impulsem amb unes pesses de pedra que portem a les mans anomenades halters per agarrar més impuls.
La cursa a peu més prestigiosa és la meua especialitat. Concretament la de correr la distancia d’un estadi (192 metres aproximadamente), la cursa de dos estadis també se me’n dona prou bé. Peró fer una marató nooo! Com tenia que acabar fent eixa animalada? Doncs, ja ho sabeu?
També forme part de l’ekklesía i la bulé, això vol dir que tinc més de trenta anys i soc ciutadà. Vaig un matí a la setmana per a tractar diferentes temes com les lleis, la guerra i la pau i elegir als gobernants.
El temple més important d’Atenes és el Parteó d’ordre dòric, dedicat a la deesa Atena. Construit entre els anys 448 – 432 a.C. pels arquitectes Ictinos y Calícrates. Té una llargaria de 69,88 metres i una amplitud de 30,88 metres. Format per 8 columnes frontals i 17 laterals de 1,95 metres de diàmetre i 10,93 metres d’alçada d’estil jònic. Está format per tres estàncies: El pronaos o vestíbul, el naos o cel.la que és la sala principal, on està l’estatua d’Atena i l’Opistòdom que és el lloc on es depositen les ofrenes. La coberta és a dos vessants. Està fet de marbre.
Els escultors grecs tenien molt d’interés pel cos humà, amb unes proporcions harmonioses. Un cànon per representar les proporcions humanes establert per Policlet. En lèpoca clàssica són més realistes, amb cares serenes, representant la bellesa ideal del cos.
No se que pensaran de nosaltres dins de 2.500 any però, de segur que encara parlaran de nosaltres, el gregs com una gran societat i de segur també que s’adonaran que van ser una societat molt avançada a la nostra època. Amb una gran cultura: Arquitectura, escultura, filosofia, ciències, literatura, teatre, democràcia, esport, societat, economia... Ho tenim tot! Tal vegada un poc exagerats amb els Déus. Crec que en tenim massa... Però cadascú creu en el que vol.
Sobre mi, què penseu? Vaig morir després de correr tant? Vos donaré una pista. He dit que forme part de la bulé, i per a formar part d’ella hi ha que tindre més de trenta anys. Sols vaig participar en la primera de les guerres Mèdiques. Un jove soldat que va voler defensar Atenes, però després de la pallisa de la marató, que quasi em costa la vida, em varen cuidar molt per a poder representar a Atenes als jocs olimpics. Sempre quedarà escrit el meu nom en la història de Grecia i de l’esport. Ara soc un ciutadà d’Atenes però per a tu seré un mite.
ADEU!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada