Era el any del nostre senyor 1595 i a Espanya regnava Felip III, però jo no estic escrivint sobre el regnat de Felip III, si no de l’expedició que me va canviar la meua vida i la del embrió que porta dins quan em vaig pujar a aquell vaixell de l’expedició de la primera dona exploradora, Isabel de Barrento .
Aquesta expedició que va eixir el 9 d’abril del 1595, des de el port de Paita en Perú, no em va canviar a mi soles la vida, si no a 280 homes i 90 dones, que a partir del primer minut formaríem un família. Una família que ens apollariem en tot, també discutiríem, ens riuríem , ploraríem, però el més important tots junts veuríem llocs de nostre mon que ningú abans els havia vist o això pensàvem.
La nostra expedició portava 4 embarcacions Caravel·les de fusta fosca i robusta amb 2 cabines en cada vaixell, en l’embarcació en la que jo viatjava, en la cabina més gran dormia el encarregat que era un germà de Isabel i en l’altra dormia jo, però també guardàvem un poc de menjar i era una espècie de infermeria. Al principi de l’exploració jo ajudava a netejar o pescar, però va haver un moment que el meu fill que portava dins no m’ho permetia i vaig passar a ser una espècie de vigilant que organitzava als mariners, aleshores la meua roba era un poc més elegant que la que portava quan treballava.
L’expedició de la meua a millor amiga Isabel de Barrento estava anat com ella ho havia pensat, súper bé, com ella la va planejat, però no tot en la seua vida havia segut com ella volia, ja que el seu pare Francisco de Barrento la va voler casar amb diversos homes però ella es resistia però com de normal ell sen va eixir amb la seua i la va casar amb un mariner, Álvaro de Mendeña. Álvaro era un explorador que va ajudar a Isabel acabar l’exploració de les Illes Salomó. Per desgràcia, el meu home era un home tòxic i violent aleshores quan vaig saber que estava embarassada vaig deixar la meua casa, la meua família, dels meus amics i vaig pujar al vaixell de Isabel per a poder criar al meu fill lluny d’aquell home.
El viatge estava anat molt bé ja portàvem dos mesos sense veure terra, molts començaven a perdre l’esperança, quan una nit els vigilants van començar a pegar crits dient “terra, terra, em arribat a terra!” aleshores tots ens vam alçar i van començar a celebrar que la expedició ja tornava a anar bé. Aquella terra desconeguda s’anomenava El Callao. En El Callao vam estar un dia van comprar un poc de reserves, i vam continuar el nostre viatge en busca de més llocs, el pròxim lloc vam arribar va ser a les Illes Marqueses , en aquestes illes vam estar quasi un mes, ja que Isabel i Àlvaro estaven buscant a gent que s’unira a nosaltres, ja que havíem perdut a diversos mariners duran l’exploració. Durant la nostra estància en les illes vaig conèixer a un home francès anomenat Alphonse que havia eixit de França en busca de nous territoris, però va ser capturat per els habitants de les illes que eixien a pescar, i des de 1585 estava allí convivint en aquelles persones tan diferents a nosaltres. Ell em va ensenyar tota l’illa en la que estàvem. Un vesprada quan Alphonse i jo estàvem mirant el capvespre vaig notar que estava sagnat perquè el meu nadó ja estava eixint. Alphonso em va agafar en braços i em va portar a un tipo de pensió on una dona em va donar una espècie de líquid que me va fer que no notés res´i quan vaig despertar tenia a una xiqueta entre els meus braços i a Alphonso al meus costat. En aquell instant vaig saber que Alphonso i jo ens deuríem de casar i pujar al vaixell junts per a seguir l’exploració, aleshores li vaig dir que volia casar-me amb ell i que fos el pare de la meua filla que li vaig posar Dolors, ell em va dir que ens casaríem més en davant i que pujaria al vaixell per a seguir la seua exploració fallida, aleshores el 5 d’agost vam pujar a l’embarcació Alphonso, Dolors i jo. Deu dies més tard ens vam casar en aquell vaixell de fusta fosca i robusta en mig d’un paisatge que on miraves sols veies aigua, aigua i més aigua. Aquell dia va ser el segon dia més bonic de la meua vida, clar perquè el primer va ser el dia que vaig portar a Dolors al món . Durant els dies que vam estar buscant més llocs, Alphonso em va ensenyar a utilitzar la brúixola, el astrolabi, la quadrant i a llegir els portolans . El dia 20 d’agost vam arribar a San Bernardo, nou dies després van arribar a La Solitària i després a les Illes Salomó on el dia 7 de setembre vam arribar a Tinakula, 8 a La Huerta i a Santa Cruz en aquesta illa vam estar dos mesos i deu dies, després vam estar un mes navegat fins que el 1 de gener de 1596 vam arribar a Guam i un mes després vam arribar a Manila on Alphonso, Dolors i jo ens vam quedar a viure, ja que no volia tornar a Espanya.
El descobriment que mes em va impressionar va ser l’illa de Manila, quan Isabel va conquistar aquest territori cada volta hi havien més espanyols. Allí en aquella casa amb 2 habitacions Alphonso jo van tindre un fill més anomenat David. En aquella illa vaig trobar la felicitat veient créixer a David i a Dolors.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada