Any del nostre señyor 1519. Sóc Jaume un fugitiu de la justicia i per aquest motiu m ́enllestisc en l ́Expedició de Magalhães - Elcano que va ser finançada per la corona espanyola, ocupada per Carlos I, en aquest moment.
Aquest viatge incert es va iniciar en Sevilla el 10 d'agost de 1519 descendint pel Guadalquivir però va haver d'esperar fins al 20 de setembre per poder deixar Sanlúcar de Barrameda, amb 234 homes distribuïts en cinc caravel-les: el Trinidad, vaixell insígnia comandat per Magalhães, el San Antonio, el Concepción, on hi anava Juan Sebastián Elcano, el Santiago dirigit per Juan Serrano i la Victoria. Totes elles equipades amb els diferents instruments de navegació com l ́astrolabi, brúixola, quadrant, corredora i portolans. L ́objectiu era trobar un pas marítim cap a les Índies Orientals, respectant l ́acord de Tordesillas, i buscar un camí que arribés a les illes de les Espècies, anomenada ruta cap a l'oest.
Jo viatjava en l ́embarcació Concepción junt Sebastián Elcano, formada per 44 mariners, es caracteritzava per ser robusta i la bodega plena acumulant diferents aliments com: pa sec, llegums, formatge, mel, carn de cerdo salada i vaques vives per proporcionar carn i llet fresca, tonellades d ́agua i barrils de vi.
Juan Sebastián Elcano, al llarg del viatge m ́explicà que era el primogènit de nou germans, va néixer el 1476, a la vila de Guetaria, província de Guipúscoa,
territori llavors de la corona de Castella. La seva família eren pescadors i marins acomodats, amb casa i embarcació pròpia. Des de molt jove, es va enrolar en vaixells pesquers i comercials, de manera que va adquirir gran experiència marinera. En 1509 va prendre part en l'expedició del Cardenal Cisneros contra Alger i en la segona campanya del Gran Capità contra Itàlia. En aquesta campanya, Elcano va haver d'hipotecar la seva nau a uns mercaders savoians per a poder pagar els sous que devia a la seva tripulació. Elcano esperava l'arribada de la compensació económica, però aquesta no arribava. Incapaç de saldar el deute, va lliurar la seva nau als saboians. En fer això Elcano va incórrer en un delicte i convertit en un fugit de la justícia espanyola, es va establir a Sevilla, on va tenir coneixement del projecte de Magalhães i s’allistà en l'expedició.
En les illes Filipines al 1521 concretamente en Matacan, durant un enfrontament amb els indígenes, Magalhães mor. Moment de desconcert i pressa de decisions concretes i correctes. Elcano al comandament de la flota i com no jo sempre al seu costat, el seu mariner fidel, tot el que sé és gràcies a ell. La tripulació cada vegada amb menys homes així que la nau Concepción es va cremar ja que era la estava en més males condicions. Les úniques naus de l ́expedició, Trinidad i Victoria, emprenem direcció cap a les Molusques, conegudes com illes de les Espècies, grans productors de clau d ́espècia, canyella, gingebre i nou moscada. La nao Trinidad no pot seguir s ́ha de quedar al port per ser reparada. Aquest és el moment de tornar cap Espanya, encara que el camí no seria fàcil. Després de tot el que havíem passat, teníem que arribar, sense mitjans i amb una sola nau, dies i dies sense dirigirme la paraula, Elcano decideix tornar pel camí més conegut, amb terres on aprovisionar-se, i intentant esquivar ports i flotes portuguesos.
Marcant el final de l ́estiu la nao arribà a Sanlúcar de Barrameda el 6 de setembre de 1522. Sols 18 homens vam tornar a casa a les ordres d'Elcano, després d'haver superat temporals, fam i privacions, això va constituir la circumnavegació de la Terra.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada