Aquell dia va ser un d’inexplicable, quan em ve a la memòria no sé encara si va ser realitat o un mal somni. Tot va començar sent jo un xiquet, durant el regnat del faraó Ramsés II conegut com a Ramsés el Gran (fill del faraó Seti I), que regnà Egipte durant 66 anys, considerat un dels millors governants de la història. Molts són els fets que la gent recorda d’ell, com el poder que demostrà a la guerra de Qadesh en la que l’Egipte Nou s’enfrontà a l’imperi Hitita, empatant una guerra que el poble egipci donava per perduda; com oblidar les construccions magnífiques que va construir com el Temple d’Osiris a Abydos, i de la baixa Núbia, Tebes i Abú Simbel.
Doncs, aquest faraó, va enviar un papir a mon pare, redactat pel seu propi escrivà, manant que anara a la guerra, deixant a ma mare Huya, el meu germà Ahmes i a mi Aristó, al cap de tots els cultius de blat, amb el que es feia pa, ordi, amb el que es feia cervesa i lli, amb el que es feia teixit, ens hauríem de fer càrrec de plantar en l’estació peret, regar les plantacions en l’akhet, època d’inundació del Nil, així com de la collita en l’estació de shemu. Igualment, hauríem de donar la meitat de la collita al faraó, deixant-nos amb el mínim per poder subsistir durant l’any. Sense mon pare, la casa no seria igual, se’ns quedaria gran, tot i ser una vivenda petita i senzilla, amb un sol pis i amb sostre pla, feta d’adob secat al sol. La casa se situava dins d’una aldea xicoteta d’agricultors i ramaders, a deu petjades del camp. En comparació amb les cases i palaus dels nobles i el faraó, que comptaven amb moltes habitacions i amb els sostres i les habitacions molt decorades, amb moltes pintures acolorides, amb banys, jardins i estancs de peixos, i amb un exèrcit d’esclaus que els feien tota la feina.
Ens assabentàrem que mon pare havia intentat escapar de la guerra, així que com a càstig, l’enviaren a treballar en la construcció de l'hipogeu, que serviria de tomba a Ramsés el Gran, a la Vall dels Reis. Aquest fet, representava una mort segura, ja que quasi ningú sobrevivia a un treball tan dur, al mig del desert i amb molt mala alimentació.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada