La paleontòloga/ arqueòloga anomenada Paula López Plaza va descobrir que aproximadament al 1780aC al regnat d’Hammurabi un home anomenat Ekallatum va ser jutjat per matar al fill d’un home a qui li va construir la casa.
Ekallatum vivia a la ciutat de Babilonia on les cases particulars eren senzilles, de dues o tres plantes que donaven a un pati interior; tenien unes poques finestres a l'exterior i per regla general eren menudes. La vida social es feia al voltant del mercat o del temple i les dones treballaven iguals que els hòmens i tenien similars drets. La màgia era important i es practicaven adivinacions i observacions dels altres per a endevinar la vida futura.
L’home venia d’una família d’agricultors. Ell i la seua família no tenien diners, la seua roba era de colors simples perquè no podien obtenir millors. Menjaven el que al rei li sobrava del que havia tret de la collita. El nostre protagonista tots els dies es havia d'alçar prompte per cuidar les terres.
Però ell era molt llest i es va poder convertir en un arquitecte molt famós que va utilitzar el cuneïforme. D'esta manera i amb molt d’esforç va poder ascendir en la societat jerarquitzada que existia en eixa època.
Aquest home va fer escultures, edificis, temples, etc, i aquesta llavor va fer que la vida d’ell i de la seua família millorara gracies als seus contactes amb el rei. Però ningú és perfecte, així que en una de les seues grans obres va calcular mal l’estructura de la casa així que la teulada va caure. Tots, menys el fill de l’amo de la casa estaven fora, per tant Ekallatum el va matar.
El pare el va denunciar i Ekallatum va ser jutjat mitjançant el Codi d’Hammurabi que com tots sabem és “ull per ull, dent per dent”. El jutge va sentenciar que mataren al fill del nostre protagonista. Ell plorava i plorava i deia:
-No per favor, mateu-me a mi!!
Però Hammueabi era un rei que volia el seu codi més que a res en el món, així que finalment va matar al fill d'Ekallatum. El nostre protagonista li ho va contar a la seua dona, i ella per la tristesa es va suïcidar.
Ekallatum va passar uns quants mesos amb depressió perquè estava soles, sense família, així que ell amb tot el dolor del món, va fer com la seua dona, es a dir, també es va suïcidar.
Podem extraure d’aquesta història que Ekallatum era feliç mentre estava amb la seua família, fora campes o un gran arquitecte, però una mala decisió en l’època on es basa la història podia portar a una persona i a la seua família a ser totalment infeliços, ja que el codi amb el qual es jutjava era molt dràstic i radical.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada