Ens trobem a Babilònia durant el regnat d´Hammurabi al 1780 a.C.Em diuen Nidama i sóc una esclava d'uns aristocràtics,és a dir ,gent de la noblesa.
Visc a Babilònia ,com he dit abans, en eixa ciutat envoltada de muralles de rajola amb diverses parts fortificades per poder entrar.És cert que la imatge de la ciutat és caòtica pels seus carrers estrets i cases totes amuntegades .Al centre de la ciutat trobem el temple, seu del govern,dels tribunals i les escoles.També està el palau del rei decorat amb molts ornaments com rajoles esmaltades ,arcs ,etc.A més a més ,trobem també a la ciutat el ziggurats ,eixes enormes torres per observar les estreles , lloc del culte,etc
Visc a casa de la senyora Baltasara ,una casa gran ,de murs gruixuts ,alçada damunt una plataforma per evitar inundacions.La casa té diverses estàncies i molts jardins que cuiden la resta de servents .La meua tasca amb les meues companyes,totes elles esclaves també, (Ki ,Niniue,Nammu i Nigurgag) és atendre a la senyora i cuidar dels seus xiquets.De bon matí , em pose la meua túnica vella com cal per a una esclava d´aquesta societat jerarquitzada ,desdejune el que els ha sobrat del sopar als aristocràtics i a fer tot el que em manen fins que es pose el sol .
La meua condició d´esclava conforme al Codi d'Hammurabi fa que jo no tinga cap dret , no sóc persona ,sóc una propietat del meu senyor .
Un dia la meua companyera Ki li faltà el respecte a la senyora i li van pegar una bona pallissa perquè tots els servents ens donarem compter de que no som ningú , hem de cumplir totes les ordres .
Finalment , dir que la vida que m'ha tocat viure és dura i repetitiva . Tots els dies málce de bon matí amb l´objectiu de fer feina fins la nit .Espere que algun dia l´esclavitud desaparega per complet i que cada persona siga propietària d´ell mateix i puga decidir que li apeteix fer en cada moment . Jo , per descomptat ,no ho voré , però espere que així siga.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada