Un dia, un xiquet anomenat Thakiu se´n va anar amb la seua mare al bosc per recol·lectar fruits ja, que ells s’encarregaven de fer aquesta tasca per a què el seu clan podera alimentar-se. De sobte, hi hagué un terratrémol, pel fet que els continents no paraven de menejar-se, i li caigué una pedra al cap a Kiuthak, la mare de Thakiu. El xiquet plorava i repetia milers de vegades.
-Mamà, mamà, mamà, per favor contesta´m!!!!!
Però després de 30 minuts sense que sa mare donara cap senyal, el xiquet va reconéixer la seua crua realitat: havia perdut s'ha mare i es trobava sol al bosc frondós i sense saber tornar al seu poblat amb la seua família.
Eixa mateixa nit es trobà un grup de neandertals, o com ells els deien (els altres), el jove va decidir anar a investigar. Ell tenia fred a causa del fet que era hivern i en aquesta època, l'hivern era molt gelat, però a pesar del fred anà a preguntar al seu cap si podia quedar-se amb ells.
Després d’una llarga conversa acceptaren i portaren al trist, famolenc i sol xiquet a la seua cova d’hivern, ja que eren nòmades estacionals. A l'entrar el xic a la cova va observar a un jove pescador que portava un arpó per pescar els peixos, i a una dona netejant les pells dels animals amb un rascador. A Thakiu li estranyà que no hi haguera cap persona cosint amb agulles, ferramenta que en la seua tribu utilitzaven de manera habitual; en canvi si hi havia una dona perforant amb la perforadora i enfront uns hòmens vells que fabricaven armes. D’eixes armes, es fixà amb una punta de fletxa, la seua preferida, i es quedà anodadat. També hi havia més persones com els caçadors, el xaman, els recol·lectors,etc.
Però el que més li estranyà “dels altres”´va ser que tenien la cara més ampla i amb un nas aplanat amb els forats grans i eren molt més corpulents que els membres de la seua antiga família. El foc el tenien tot el dia encés i el dominaven amb gran destresa. També es fixà en el fet que feien armes menys desenvolupades que les de la seua tribu i que no hi trobava en les dels neandertals. En eixe moment també estaven fent algun tipus de ritual que ell desconeixia amb un difunt . Més tard, descobrí que es tractava d’un enterrament.
Després d’uns dotze anys, el nostre xiquet, ja adult com que tenia 4 anys quan va passar la major tragèdia de la seua vida, es convertí en un gran caçador, ja que com havíem vist abans, li agradaven les puntes de fletxa. També va fer que els neandertals evolucionaren a homo sapiens pel fet que ell abans era un i els va transmetre els seus coneixements, com per exemple diferents formes de caçar, , fer ferramentes més desenvolupades i útils …
Lamentablement va pedrer un ull pel fet que un animal de nom desconegut li’l va llevar d’una forma desconeguda. Va tindre un fill anomenat Tanku que va ser el millor cap que hi hagué a la tribu i una filla anomenada Pankia que va ser una gran curandera. El seu tercer fill s’anomenava Torko i va ser el millor caçador de la història.
Va arribar l’últim moment de la vida del nostre protagonista i abans d’anar-se’n a l’altre món, va fer una xicoteta recopilació de la seua vida i va morir amb un somriure al rostre, ja que malgrat haver perdut la seua família va tindre la sort de trobar una altra que, a pesar de ser diferents, el van acollir amb amabilitat i amb els que va aprendre i als que va poder transmetre els seus coneixements més avançats per a què poderen evolucionar i tindre així millor vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada