La meua vida al feu. Aitana Castillo 2nB

Sóc Aldara i puc dir orgullosa que sóc dona d'un duc. La meua vida no és com la de les demés xiques. Jo encara que no ho siga,visc com una reina.

Els meus pares em casaren de ben joveneta i encara que el meu actual marit no era com jo l'imaginava ,vaig tindre prou sort. Els meus pares i jo provenim de terres més llunyanes d'allà d'Itàlia i per poder fer un tracte amb els pares del meu marit Alonso ,van decidir casar-nos. 

A més que la meua família i la seua mai s'han portat massa be i el matrimoni serviria per calmar els ànims i començar una vida sense baralles. El tractat consistia en que a la meua familia li pàgarien amb terres fértils de les que no teniem i amb diners,i a canvi, jo seria la seua esposa. A més els meus pares li entregarien tres aliments nous procedents de les nostres terres que crearien una admiració i intriga cap a Guzmán (pare d'Alonso) per part del poble. 

Aquestos tres aliments serien la ceba, la carabassa i la carxofa. Al rebre aquestos aliments, durant dies es van menjar en tots el dinars reials però els que primer les provaren ,van ser els rics i nobles que se les podien permitir(entre ells jo). Quan ja el preu era massa alt per a que el rics volgueren pagar per menjar-ho i a baixes quantitats,es va baixar però tampoc s'ho podien permtir tots.Al final tras baralles i malestar al poble,entengueren que si els camperols cultivaven aquells aliments, per qué no podien alimentar-se d'ells? 

Estem a meitat del segle XI, i Alonso és molt volgut al poble. El seu pare ha mort però per a ell no és ninguna desgràcia ja que en la seva família qui el cuidava eren les serves del castell. Ara ha hederat totes les seues riqueses i oficialment per fi és un duc. Dic oficialment perquè ja s'ocupava de les tarees de duc de son pare des de feia temps sense ser-ho. He tingut dos fills.El més major és Eduardo,valent i sense cap vergonya encara que de vegades es descontrola pel tema de voler tindre el poder al castell,té 19 anys. Algun dia heretarà el títol i el menut, Apol·lo, que és prou tímid però també és carinyós e intel·ligent i té només 11 anys, serà clergue. Pensareu que és molta diferència de temps d'un fill a l'altre però no sempre he tingut dos fills. Vaig estar embarassada d'una filla que al cumplir 3 anys ens la vam trobar morta al seu bressol. Des d'aleshores havia mantingut la idea de no tindre més fills però no volia estar trista i amargada la resta de la meua vida i ara recorde eixos tres anys de vida de Jimena com una etapa bonica i nostàlgica. No tinc res més que contar sobre la meua vida al castell. Per a mí ,el més important és ser feliç i saber que on vols estar la resta de gent també vol que estés i jo sé que sóc feliç i que Alonso i els meus fills em volen moltíssim.