Era l´any 506 quan jo acabava de complir 21 anys. En la meua familia erem tots comerciants (ja que els oficis passaven de pares a fills) i viviem en una casa a un feu en Oviedo.
La casa era xicoteta i estava dividida en dues parts :una part era per als animals i l´altra per a nosaltres. La part on estaven els animals estava habitada per dues mules, que ens ajuden a transportar la mercaderia i també on es trobaven els seus aliments. L´altra part era on viviem els meus pares i jo. A la part de baix hi havia una xicoteta cuina amb un calder per a cuinar diferents aliments, com carn de porc, llegums o pa per fer el esmorçar o el berenar. A la part de dalt teniem tres llits fets de palla amb una tela damunt, per a poder dormir .
Jo vaix nàixer a l´any 485 al feu d´Oviedo, Gallaecia (Regne Suevo). En la meua familia sols erem tres, tres comerciants. La meua mare era una dona alta amb els cabells castanys anomenada Trea. El meu pare era un home que tenia els cabells negres com el carbó i amb molta força, anomenat Aloys i jo era sols un xic alt (com la mare) i amb molta força (com el pare), anomenat Didacus, que quan era més menut, li agradava molt que la mare abans de dormir li contara l´historia de Gallaecia, regne que ocupava tota la zona nord-oest de la península.
Tots els dies anavem vestits iguals el meu pare i jo: amb un tipus de vestit que ens arribava per dalt dels genolls de color verd, uns pantalons molt apretats (auxili!!!! que m´ofegue…) gris, unes sabates marrons i una tela gris que ens cobria el cap. Ma mare portava una roba distinta: un cos de color marró, una falda negra i llarga per davall dels turmells, unes sabates , una tela gris al cap i un barret de palla. Com que ella era la que cuinava, sempre ens sabia fer els millors menjars : pa amb vi o amb caldo, especiat amb canella i el meu preferit , la botifarra amb pinyons i panses.
Cada dia, els meus pares i jo ens alçavem ben prompte per poder vestir-nos, carregar les nostres mercaderies i els diners a les mules i començar el trajecte. Primer anavem a buscar a un gran comerciant de la zona que ens proporcionava les millors mercaderies com espècies o vins per als senyors feudals. Després anavem a altres feus propers o al nostre per començar a vendre els productes. Per suposat que havien de pagar un peatge. Els senyors feudals sempre eren molts exigents: volien els millors productes per a ells, especialment especies, vi, carn, sucre o mel. Amb el senyor feudal sempre guanyavem molts diners. La resta de la població comprava aliments que costaven pocs diners, ja que no es podien permetre els mateixos luxes que el senyor feudal. Després tornavem a casa per a esmorçar , preparavem el berenar, l´agafavem i tornavem a la feina fins que es feia de nit que, tornavem a casa a dormir.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada