Carisi va ser un home naixcut a la ciutat de Constantinoble al cinc-cents cinc al barri de la Pera, el barri on més comerciants vivien i on més es comerciava. Ell va ser un xic amb sort, perquè va nàixer a una familia aristòcrata i famosa perquè tots eren polítics de gran importància i de molts diners, va anar a l’escola i era el més destacat d’aquesta. Li agradaven les classes de gimnasia i era un apassionat per els cavalls, el tracte i alimentació d’aquestos li agradava molt, tant que els seus pares li van regalar un, Carisi el va anomenar Bucéfal, ja que a les classes del col·legi va escoltar parlar del cavall d’Alexandre Magne, i com era tant ràpid i fort, va possar-li aquest nom al seu nou cavall.
Els anys van anar passant, i Carisi cada vegada era més major i la seua passió per montar cavalls i passegar amb ells no havia desaparegut. Com ja no depenia dels seus pares, havia de buscar un treball. Va anar a diferents comerços i botigues d’alta qüalitat per a vore si l’acceptaven en aquestes i com tenia molt bon perfil, li van acceptar a un comerç de joieria. Estava molt il·lusionat per aquest treball i els primers dies ja estava fet tot un comerciant, segurament hi haja sigut perquè sempre escoltava a gent del seu barri fent negocis. Van anar passant els dies i Carisi es va donar compte de que era molt avorrit estar tot el dia a una botiga sense fer res si no havien clients, ademés es posava a pensar en Bucéfal i li donaven ganes de cavalcar amb ell. Va pensa-ho durant uns dies, fins que va decidir, deixar el seu càrrec a la botiga i anant per le vicis de la ciutat va arribar fins a la seua casa amb l’idea de que al proper dia aniria al famós hipòdrom de Constantinoble amb la proposta de servir d’espectacle per als ciutatans d’aquesta ciutat.
Al dia següent va desdejunar llet, un iogurt i olives, i es va dirigir cap a l’hipòdrom amb el seu cavall, que tristment es veia vell per els anys. Quan Carisi es va donar compte d’açò, es va posar molt trist i va li va fer carícies.
Quan ells dos van arribar, van anar dins de l’hipòdrom dient que volia ser corredor de cavalls i participar en aquest hipòdrom. Primer havia de demostrar el que savia per a que pogueren vore si era acceptat o no. Carisi va demostrar que era molt bo manejant el cavall, i que podia arribar molt lluny, però li van dir que amb eixe cavall no era suficientment ràpid per a participar, i, Carisi es va posar molt trist per el que acabaven de dir-li. Després ell tenia que mostrar de que equip anava, es a dir si era de l’equip dels venetii, prasinoi, rousioi o leukoi. Va dir que era dels venetii, perquè solien estar més influenciats amb els temes polítics, no religiosos, que, entre els dos hi havien grans disturbis. Finalment, va ser acceptat i li van dir que en cinc dies, començava una nova temporada en la qual ell ja podia participar.
Quan va anar-se de l’hipòdrom, va anar a una zona apartada de la ciutat i va donar un passeig amb el seu cavall Bucéfal per les praderes disfrutant dels moments que havia viscut de menut amb ell, l’idea de que no anava a competir amb el seu cavall de tota la vida no li agradava perquè ell de menut somiava amb fer les carreres amb ell… Aixina va ser que al dia següent va anar en busca d’un nou cavall amb l’idea de que al vore-lo es done compte de que eixe anava a ser el seu nou cavall. Buscant i buscant va vore molts tipus, i de molts colors, marrons, negres, blancs… però en un moment va vore a un que va fer-li sentir el que ell volia, era un cavall blanc com els núvols i amb una taca negra a l’ull dret, va demanar a l’home que li donara el cavall, que ell o pagaria, i quan el va agafar va sentir el mateix que amb Bucéfal, ademés aquest també es notava fort i àgil, el que va il·lusionar més a Carisi.
. . .
Va arribar el dia que Carisi va desitjar tant, havia practicat molt amb el seu nou cavall que ara s’anomenava Cebúfal, anomenat així perquè es sentía igual que amb el seu antic cavall que ara es trobava a la seua casa. Era el seu moment, les persones estaven bojes per vore la carrera, i Carisi estava preparat. La carrera va començar i Carisi anava primer, en eixe moment es va fixar en el seu cavall, el carruatge, els sorolls de les danses i altres espectacles que s’escoltaven, i als homes desesperats fent apostes amb grans quantitats de diners. Amb aquesta distracció li van adelantar i Carici es va possar molt nerviós, aleshores va fer que Cebúfal es donara més pressa perquè si no perdria. Fins que no va arribar a la meta, Carisi no es va donar compte de que va guanyar ja que s’havia concentrat tant que no mirava a altre costat que cap a davant. En eixe moment es va posar molt alegre, va baixar del cavall i li va acariciar, estava molt satisfet amb el que havien fet.
Carisi va arribar a casa i, se li van anar les ganes de somriure, Bucéfal estava al sòl desplomat, i, mort, en eixe moment Carisi ho va abraçar i es va posar a plorar.
. . .
Van passar dos anys, Carisi era conegut per tota Constantinoble, havia guanyat moltes carreres i ja obtenía molts premis. Però va arribar el dia en que es feia una gran carrera entre els dos millors corredors de cavalls de Constantinoble, Carisi i Aureli August, Aureli era del equip dels prasinoi, al contrari que Carisi que era dels venetii, cosa que feia més competitivitat. La carrera anava a començar, els dos es tenien molt respecte, fins i tot Carisi anomenaria a Aureli com un amic, però ara Carisi s’havia de concentrar i fer-ho el millor possible. Els crits de les persones eren horripilants, i tot el món estava dessesperat. A Carisi no li agradava que la gent estiguera així per una carrera. El moment havia arribat i la carrera havia començat, els dos anaven junts i a la mateixa velocitat, havien moments que un anava més adelantat, i al contrari, però quan va arrivar el final, els dos van arrivar a la vegada fins a la meta, i no es s’havia qui havia guanyat. Van passar uns minuts fins que es va dir qui havia guanyat. Un àrbitre deia que va ser Carisi i altre que va ser Aureli. Va vore un rebombori gegant en l’hipòdrom, les persones van començar a pegar-se, fins i tot havien persones amb espases. Carisi i Aureli van tindre que anar-se de l’hipòdrom per el que estava passant.
Els dies van passar i no es va donar ni el guanyador de la carrera, ademés van començar una guerra civil al voltant de la residència de l’emperador Justinià I, i tot açò per la carrera. Carisi va decidir abandonar el seu treball ja que el que els seus seguidors i els seguidors de Aureli van fer, no significava voler a un corredor de carreres de cavalls com tal. Després d’açò, ja no s’ha sabut res més d’ell.
Aquesta guerra civil es va proclamar a l’any 532 anomenada “Revolta de Niká”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada